Santiago Balcells i Gorina
arquitecte català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Santiago Balcells i Gorina (Barcelona, 3 d'octubre de 1913 - Barcelona, 31 de març de 2007) fou un arquitecte català,[1] fill d'Eduard Maria Balcells i Buïgas.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 octubre 1913 Barcelona |
Mort | 31 març 2007 (93 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | arquitecte |
Família | |
Pare | Eduard Maria Balcells i Buïgas |
Autor del Col·legi Màxim de Sant Francesc de Borja, a Sant Cugat del Vallès (1949), va evolucionar cap a solucions més funcionals. Sobresurten els edificis del Banc Comercial Transatlàntic (1957-60) i, en col·laboració amb Francesc Mitjans, del Banc Atlàntic (1966-69) de Barcelona.
Al Poblenou, a la zona que avui correspon al 22@, va construir la fàbrica Netol, en un clar estil racionalista. L'edifici fou enderrocat per construir un edifici d'oficines del Districte 22@. La façana es va conservar per requeriment de protecció arquitectònica, però va ser coberta pel mur cortina de l'edifici dificultant la seva observació.[2][3]
A Barcelona també n'és l'autor de l'edifici d'habitatges del carrer Josep Bertrand, núm. 9, l'any 1954. És d'estil noucentista i la seva construcció es va fer amb material prefabricat a l'ornament de relleus d'ordre corinti de la façana.[4]
- Carrer Josep Bertrand 9 (1954)
- Banc Comercial Transatlàntic
- Banc Atlàntic