periodista i ecologista català From Wikipedia, the free encyclopedia
Santiago Vilanova i Tané (Olot, 9 de gener de 1947) és un periodista, escriptor, consultor ambiental i històric ecologista català.[1] Ha participat en la fundació de diverses organitzacions ecologistes, algunes de les quals n'ha sigut el president, com el Col·lectiu de Periodistes Ecologistes de Catalunya, l'associació Una Sola Terra o el partit Els Verds - Alternativa Verda. Ha dirigit la primera revista ecologista catalana Userda, i ha format part d'organismes públics com el Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Barcelona.[2] Va ser diputat al Parlament de Catalunya a finals de 2020.[3]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 gener 1947 (77 anys) Olot (Garrotxa) |
Diputat al Parlament de Catalunya | |
17 novembre 2020 – 21 desembre 2020 (dissolució parlamentària) ← Eduard Pujol i Bonell Legislatura: dotzena legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
Dades personals | |
Formació | Universitat Autònoma de Barcelona - llicenciatura en Ciències de la Informació |
Activitat | |
Ocupació | periodista, polític, consultor ambiental, escriptor, ambientalista |
Partit | Els Verds - Alternativa Verda |
Membre de |
Ha escrit nombroses publicacions, que inclouen més d'una vintena de llibres. Destaquen El combat ecologista a Catalunya, i L’emergència climàtica a Catalunya. Revolució o col·lapse L'emergència.[4][5] Col·labora amb diversos mitjans de comunicació, com Nació Digital, L'Unilateral, Diari de Girona, La Vanguardia, El Punt Avui. Va ser redactor a El Correo Catalán (1973-1977), al Diario de Barcelona (1971-1973, 1977), director de la revista Actual (1982) i director del període autogestionari del Diario de Barcelona (1983-1984) i va rebre el Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme el 1983.[1] És ponent de la secció d'Ecologia de l'Ateneu Barcelonès.[1][3]
Va ser cap de llista per Girona de Nacionalistes d’Esquerra el 1980.[3] El 2007, es va presentar a les eleccions municipals a Sant Feliu de Guíxols amb Els Verds-Alternativa Verda, amb el suport de la CUP. La seva candidatura va quedar última, amb un 1,31 % dels vots.[6][7] El 2011 es va presentar a les primàries per elegir el candidat a l'alcaldia de Barcelona de Solidaritat Catalana per la Independència, coalició en la qual estava integrada Els Verds-Alternativa Verda.[8] Va obtenir el 35,8 % dels vots, però va ser superat per Santiago Espot, que en va obtenir el 40,5 %.[9] El 2017 va anar a les llistes de Junts per Catalunya com a independent a la demarcació de Barcelona per a les Eleccions al Parlament de Catalunya.[10] Va obtenir l'escó de diputat el novembre de 2020 després de la renúncia d'Eduard Pujol en ser acusat d'assetjament sexual.[3] Es presenta com a cap de llista d'Els Verds-Alternativa Verda a les eleccions municipals de Barcelona de 2023.[1]
Novel·les
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.