Sarcòfag d'Hagia Triada
Sarcòfag / From Wikipedia, the free encyclopedia
El sarcòfag d'Hagia Triada (o Agia Triada) és un sarcòfag minoic descobert el 1903 en el jaciment arqueològic d'Hagia Triada a Creta. Es remunta al segle xiv aC, durant el període de la presència micènica de Creta,[1] va ser trobat a en un petit edifici que va servir com a tomba. Els materials nobles, la iconografia, els elements narratius, les tècniques i estil presents al sarcòfag d'Hagia Triada, proporcionen una valuosa evidència sobre les cerimònies i ritus religiosos minoics.[2] És considerat com un dels millors exemples de l'art de l'Egeu i es troba al Museu Arqueològic de Càndia.[1]
Sarcòfag d'Hagia Triada (costat Nord) al Museu Arqueològic de Càndia | |
Tipus | Sarcofago (en) |
---|---|
Creació | Civilització minoica |
Lloc de descobriment | Hagia Triada |
Material | pedra calcària |
Col·lecció | Museu Arqueològic de Càndia |
Catalogació | |
Número d'inventari | Λ396 |
Vista dels costat Nord, dibuix de M. Collignon a La Gazette des Beaux-Arts, (1909) | |
Lloc web | ca.heraklionmuseum.gr… |
Després dels estudis detallats del sarcòfag i el que significaven els seus registres pictogràfics, es va trobar que és una producció mixta, és a dir, que presenta elements tradicionals minoics -ritus religiosos- i influències ideològiques egípcies -vaixells, baixos relleus, que representen processons amb ofrenes- i micènics -espirals, rosetes, carruatges-. D'altra banda, la tomba, on es va trobar el sarcòfag, coneguda com a «tomba 4» presenta una fusió entre els estils intrínsecs minoics i micènics, tant en l'àmbit de l'arquitectura com al funcional. Aquesta tomba a diferència de les tradicionals tombes minoiques, està dedicada a una petita porció de la societat d'Hàgia Triada, que pot entendre's com una altra ideologia micènica encarnada en la societat minoica del final de l'edat del bronze.[3]
Els pictogrames que es reprodueixen al sarcòfag animen a diverses interpretacions. Es va trobar que hi havia tretze escenes en tot el sarcòfag, algunes inter-connectades, d'altres independents. Una altra característica important és que les escenes tenen colors diferents al fons de la representació, havent-hi quatre tipus: groc, vermell, blau i blanc. És a partir d'aquesta informació que l'investigador Wendy Walgate va establir un diagrama de cromaticitat que relaciona el color del fons de les escenes amb un període del dia: el blanc simbolitza el dia amb llum solar, el vermell amb el vespre, la nit amb el blau fosc i el groc amb l'albada.[4]