Satrapia de Lídia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lídia (Sparda) fou una satrapia de l'Imperi Persa, formada amb part de l'antic Regne de Lídia. La satrapia va subsistir sota domini dels selèucides, fins a la pau d'Apamea el 188 aC.[1][2]
Després d'una batalla en la qual els perses van obtenir el triomf sobre el rei Cressos de Lídia, els perses van entrar a Lídia i van ocupar tot el país; les ciutats, tribus i pobles sotmesos es van sotmetre al rei de Pèrsia (546 aC), Cir II el gran.[3] Lídia junt amb Mísia i Meònia va formar la satrapia II i contribuïa al tresor persa amb 500 talents. Sardes la capital reial lídia, va esdevenir la capital del sàtrapa persa. La gran satrapia de Lídia estava formada per dues satrapies: Lídia i Capadòcia (Katpatuka).
La satrapia de Lídia, al seu torn, estava formada per fins a cinc satrapies menors:
- Lídia
- Tràcia (Skudra) només entre 512 i 479 aC.
- Frígia Hel·lespòntica, o Dascilios (Dascylium)
- Cària
- Frígia o Gran Frígia
La satrapia menor de Lídia limitava al nord amb Mísia amb frontera al riu Caicos (Caicus modern Bakir Cay) i al sud amb Cària pel riu Meandre i el Mesogis;[4] a l'est el límit era una columna erigida per Cressos i el naixement del Meandre, més enllà del qual hi havia la satrapia de Frígia o Gran Frígia.