instrument musical From Wikipedia, the free encyclopedia
El saxòfon[1], saxofon[2] (de Sax, del seu creador i phonos, so en grec), també anomenat simplement saxo[3]és un instrument de vent de llengüeta simple i de tub cònic, considerat de vent de fusta en la classificació tradicional dels instruments, i en el grup 422.212 de la classificació de Hornbostel-Sachs. L'altura es controla obrint i tancant forats al cos per canviar la longitud efectiva del tub.[4] Els forats estan tancats per coixinets de cuir units a les claus que opera el tocador. Els saxòfons es fabriquen en diverses mides i gairebé sempre es tracten com a instruments transpositors. Una persona que toca el saxo s'anomena saxofonista.
Tipus | instrument de vent de fusta, single clarinets with conical bore (en) i instrument aeròfon de llengüeta senzilla |
---|---|
Classificació Hornbostel-Sachs | 422.212-71 |
Tessitura | |
Inventor | Adolphe Sax |
Data | 1840 |
Epònim | Adolphe Sax |
Originari de | Bèlgica |
Professió artística | saxofonista |
El saxòfon va ser desenvolupat a partir de la dècada de 1840 per Adolf Sax, un cèlebre fabricant d'instruments nascut a Dinant (Bèlgica), el 1814. Sax va viure a París per tal d'explotar millor la seva invenció, ciutat on va morir arruïnat, acusat de robar patents, el 1894.
El va crear amb la voluntat de millorar el clarinet pel que fa a la intensitat i a la força. Sembla que hi va arribar, ja que el compositor Hector Berlioz el va incloure en alguna de les seves composicions i va lloar-ne la invenció amb aquestes paraules: «No conec cap instrument actual que es pugui comparar amb el saxòfon: és ple, bla, vibrant, d'una força enorme, i és, sobretot, susceptible d'endolcir».[5]
Al començament el saxòfon tenia 18 claus. La seva extensió cromàtica comprenia des del Si natural greu (B) al re natural agut (D). Des d'aleshores ha evolucionat prou. Actualment els saxòfons tenen una extensió cromàtica que va des del Si bemoll greu (B♭) fins al Fa sostingut agut (F#). Existeixen models recents que ja arriben al Sol agut(G).
L'ús preferent del saxòfon és en bandes de música i sobretot en el món del Jazz, on és quasi un instrument indispensable.
La major part de l'instrument sol estar feta de metall, normalment de llautó, però també se n'ha fet de molts altres metalls. La llengüeta és de canya Arundo donax, i l'embocadura és d'ebonita. De totes maneres s'han fet moltes variants, posant el bec o tot l'instrument de goma o altres materials.
Actualment la família dels saxòfons està formada per 7 instruments. Des del més agut al més greu són:
El sopranino, el baix i el contrabaix són molt poc habituals. De la resta d'instruments, els més emprats són l'alt i el tenor. El baríton ja té un ús difós en les bandes de música i en orquestres de ball.
El fet que existeixi la família dels saxòfons ha propiciat que floreixin arreu conjunts de saxòfons. Els més habituals són els quartets, preferentment integrats per soprano, alt, tenor i baríton, tot i que a vegades el soprano és substituït per un altre alt.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.