Schwertmannita
mineral sulfat / From Wikipedia, the free encyclopedia
La schwertmannita[4] és un mineral que pertany a la classe dels sulfats segons la classificació de Nickel-Strunz i a la classe dels hidròxids segons la classificació de Dana,[5] fet pel qual que sovint és anomenat com un oxihidroxisulfat de ferro (III).[1][2][3] Es forma com a producte de precipitació en rius àcids tot generant crostes, pel·lícules i travertins que poden ser formats íntegrament per aquest mineral o en associació amb altres minerals, principalment sulfats, òxids i hidròxids de ferro o d'altres metalls com zinc, coure o arsènic. És un dels minerals agrupats sota el terme «limonita». Durant els últims anys ha crescut el seu interès, ja que quan cristal·litza és capaç d'absorbir quantitats importants de l'arsènic present a l'aigua dels rius contaminats, fixant-lo així dins la seva estructura i produint una descontaminació parcial de l'aigua abans contaminada per aquest element.[6] S'han proposat fins a tres fórmules diferents per al mineral: Fe163+(OH,SO₄)12-13O16·10-12H₂O;[1] Fe163+O16(OH)₁₂(SO₄)₂[2] i Fe3+16 O16(SO₄)₂(OH)₁₂·nH₂O (n ∼ 10 a 12).[3]
Schwertmannita | |
---|---|
Agregat de schwertmannita (imatge presa amb SEM) | |
Fórmula química | Fe163+(OH,SO₄)12-13O16·10-12H₂O |
Epònim | Udo Schwertmann i Ernst Friedrich Glocker |
Localitat tipus | no té cap localitat tipus assignada |
Classificació | |
Categoria | sulfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DE.15 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DE.15 |
Nickel-Strunz 8a ed. | IV/F.06 |
Dana | 6.4.10.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | tetragonal |
Hàbit cristal·lí | forma masses i crostes d'aspecte terròs o polsegós sense formes cristal·lines visibles; en alguns casos forma agulles de baixa cristal·linitat de fins a 100 µm |
Estructura cristal·lina | a = 10,66 Å, c = 6,04 Å Z = 1; V = 686,36 |
Grup puntual | H-M: (4/m), grup espacial: P 4/m |
Massa molar | 1.545,76 g/mol |
Color | marró groguenc a marró ataronjat |
Macles | no se n'han observat |
Exfoliació | no se n'ha observat |
Fractura | les crostes es disgreguen fàcilment en forma de pols; els minerals en si són massa petits per a observar-hi la fractura |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | (1 a 2)[1] o (2,5 a 3,5)[2] |
Lluïssor | terrosa |
Color de la ratlla | taronja a groga |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 3,77 a 3,99 g/cm³ (calculada) |
Característiques de diagnòstic | aspecte terròs amb color marró ataronjat molt característic. Crostes amb esquerdes de dessecació molt habituals. |
Solubilitat | molt elevada |
Magnetisme | no s'han descrit espècimens amb magnetisme rellevant |
Impureses comunes | pot contenir arsènic |
S'altera amb | es transforma a goethita o jarosita a conseqüència de la seva baixa cristal·linitat |
Altres característiques | no s'han descrit espècimens radioactius |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | no en té |
Any d'aprovació | Mineral descrit abans de 1959; les fonts més antigues ja en parlen cap al 325 a.C (pre-IMA) |
Símbol | Swm |
Referències | [1][2][3] |