Sebastià Badia i Cerdà
From Wikipedia, the free encyclopedia
Sebastià Badia i Cerdà (Caldes de Montbui, 1916 - 2009), un dels deixebles més remarcables de Manolo Hugué, va pintar fins al seu últim dia de vida. L'escultura i la pintura van ser una via per comunicar-se i entendre la llibertat. Els seus coneguts el recorden com un home vital i tranquil, serè, amb una vida plena com a artista. La seva obra ha comptat amb el reconeixement i l'admiració de la comunitat artística catalana, espanyola i d'arreu del món. D'entre els premis aconseguits, destaquen el Premi Sant Jordi, la Medalla d'Or de la Diputació de Barcelona amb mèrit artístic i la tercera medalla de l'Exposició Nacional de Belles Arts.[1]
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1916 Caldes de Montbui (Vallès Oriental) |
Mort | 2009 (92/93 anys) |
Activitat | |
Ocupació | pintor, escultor |
Tanca