Segregació
pràctica discriminatòria / From Wikipedia, the free encyclopedia
Es denomina segregacionisme al moviment cultural, social i polític en el que es practica la separació entre poblacions humanes pertanyents a un mateix país o regió en base principalment a plantejaments de tipus racial, sexual, religiós o ideològic.
El segregacionisme es manifesta tant en l'accés als recursos bàsics (propietat privada, treball, sanitat, educació, representació i sufragi polític...) així com en altres facetes com la separació de barris residencials en les ciutats amb la consegüent conformació d'illes urbanes o guetos.
El primer dels casos es denomina comunament en política com apartheid, i es fonamenta en el complet aïllacionisme d'un grup racial en particular per part d'un grup social predominant o majoritari.
En el segregacionisme de caràcter ètnic la discriminació es produïx respecte a població pertanyent a un mateix grup racial però que presenta algunes particularitats socials i culturals diferenciadores respecte a la població dominant. L'exemple arquetípic d'aquest cas ho constituïx el sistema de casta hindú.
Els segregacionismes sexuals i religiosos són potser els més representatius en la història i la diversitat humana, a causa del fet significatiu que ambdós factors -la religió i les relacions sexe/gènere- constituïxen dos dels principals universals culturals relatius al conjunt de l'espècie.
El segregacionisme ideològic és el de més recent aparició, vinculant-se al desenvolupament de doctrines eminentment polítiques per a la gestió local, regional i estatal en contraposició amb el tradicional règim únic propi de les societats arcaiques en el qual s'entremesclen atribucions polítiques i religioses en un mateix grup dominant.