Selecció sexual
From Wikipedia, the free encyclopedia
La selecció sexual és un concepte clau de la teoria de l'evolució encunyat per Charles Darwin en el seu llibre L'origen de les espècies per explicar el desenvolupament de caràcters sexuals secundaris en els éssers vius que semblaven no respondre a la selecció natural, és a dir, a la supervivència del més adaptat.[1] En línies generals, postula que certs trets presents són el resultat de la competència entre individus d'un mateix sexe per l'accés a la còpula (selecció intrasexual) i de la selecció per part d'un dels sexes, usualment les femelles, d'individus del sexe oposat (selecció intersexual).[2]
Aquest mecanisme evolutiu es relaciona directament amb el dimorfisme sexual i la presència de trets morfològics exagerats. Molts d'aquests trets morfològics arriben a suposar una minva en les capacitats adaptatives i de supervivència dels animals que els posseeixen. Per explicar el seu desenvolupament, dins de la selecció sexual, es postulen dues hipòtesis denominades «de Fisher» i «de l'hàndicap», concebudes per Ronald Fisher i Amotz Zahavi respectivament. La primera explica aquest desenvolupament exagerat de les estructures fisiològiques en un sexe per la identificació directa d'aquestes amb genomes superiors per part de les seves parelles sexuals. La segona de les hipòtesis indica que la presència de trets morfològics exagerats llasten la supervivència dels organismes que els manifesten; les seves parelles sexuals sentirien preferència per ells per ser capaços de sobreviure tot i el hàndicap que els suposen aquestes característiques.[3]