Sensor piezoelèctric
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un sensor piezoelèctric és un sensor que es basa en el fet que, el rebre una pressió en un material piezoelèctric, i deformar-se físicament, genera un senyal elèctric. Els materials piezoelèctrics, com el quars o el titanat de bari, generen un senyal elèctric en ser sotmesos a pressió, ja que aquesta els polaritza, les càrregues positives van vers un costat mentre que les negatives tendeixen a anar a un altre. Això ocorre també en sentit invers, és a dir que en aplicant una tensió elèctrica a aquests materials, aquests es deformen, com si tinguessin un pes a sobre, i solen recuperar la seva forma inicial en deixar de passar-los corrent (vegeu piezoelectricitat). Els rellotges moderns utilitzen un cristall de quars.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/SchemaPiezo.gif/220px-SchemaPiezo.gif)