Senyalització lipídica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La senyalització lipídica en sentit ampli és qualsevol senyal biològic que inclou la participació d'un lípid missatger que s'uneix a una proteïna diana, per exemple un receptor (cinasa o fosfatasa) que, a la vegada, intervé en els efectes d'aquests lípids i en les respostes cel·lulars específiques. Es creu que la senyalització lipídica és qualitativament diferent d'altres paradigmes clàssics de senyalització (com la neurotransmissió de monoamina), ja que el lípids poden difondre's lliurement a través de les membranes (vegeu osmosi). Una conseqüència d'això és que els lípids missatgers no poden ésser emmagatzemats a les vesícules abans del seu alliberament i, també, que són sovint biosintetitzats “a petició” en el seu lloc destinat d'acció. Alguns lípids de senyalització molecular no poden circular lliurement en solució sinó, més aviat, es troben units a proteïnes transportadores especials en el sèrum.