Senyoria d'Omeladès
From Wikipedia, the free encyclopedia
La senyoria d'Omeladès fou una jurisdicció feudal centrada a la ciutat d'Omelàs, prop de Montpeller.[1]
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Tipus | senyoriu i estat desaparegut |
---|---|
Estat | Corona del casal d'Aragó |
La posseïen en feu els vescomtes de Besiers-Agde, concretament la vescomtessa Garsenda I de Besiers-Agde, la qual amb el seu matrimoni, l'any 994, amb l'infant Ramon de Carcassona, comporta que l'any 1002, el comte Roger I de Carcassona incorporés als seus tres fills, per a compartir govern amb ell i aquest fet posar[Cal aclariment] al nou comte Ramon I de Carcassona, com a comte de Carcassona i vescomte de Besiers-Agde. Mort Ramon I, el govern d'aquest territori passà al seu fill Pere II de Carcassona, que cap al 1034 va donar la senyoria en feu al seu germà Guillem I de Carcassona. L'any 1059 amb la mort de Pere II, puja al poder el seu fill Roger III de Carcassona com nou comte de Carcassona, vescomte de Besiers-Agde i senyor d'Omeladès i al morí aquest sense descendència masculina, les possessions passaren a la seva filla gran, Ermengarda I de Carcassona.
Ermengarda I de Carcassona al cap de pocs mesos ven al comte Ramon Berenguer I de Barcelona, totes les seves possessions, fins que l'any 1082, un cop mort el comte Ramon Berenguer II de Barcelona, el vescomte Bernat Ató IV Trencavell, vescomte dels vescomtats d'Albi-Nimes (fill d'Ermengarda de Carcassona), creu que és un bon moment i envaeix totes les antigues possessions de la seva mare, i proclama aquesta, vescomtessa dels nous vescomtats de Carcassona-Rasès i Besiers-Agde, amb la senyoria d'Omeladès inclosa.
Vers el 1093, la vescomtessa Ermengarda va infeudar al senyor Guillem V de Montpeller la senyoria d'Omeladès.
Guillem V en va disposar al seu testament a favor del seu germà, per part de la seva mare Ermessenda de Melguelh, Bernat d'Andusa, però en feu dels vescomtes de Besiers. Tanmateix el testament no va entrar en vigor perquè el 1121 va deixar la senyoria al seu segon fill Guillem el jove, conegut com a Guillem d'Omelàs, així com les viles de Popian i Poget.