Senyoria d'Avesnes
From Wikipedia, the free encyclopedia
Avesnes fou una senyoria del Sacre Imperi que va sorgir cap al 1050 fundada per Guedrí el Barbut, un magnat que havia rebut la regió en feu i hi va bastir el castell. Va enllaçar amb el vescomtes de Tournai i cent anys després va adquirir més senyories entre elles Condé, i més tard va adquirir la de Guisa, per matrimoni. El senyor Jaume d'Avesnes va morir a la batalla d'Arsuf a Palestina el 1191, durant la tercera Croada.[1] El 1240, a la mort de Bucard, casat amb la comtessa de Blois, l'hereva Maria va rebre aquest comtat i cinc anys després, a la mort de l'avi Gautier II, les seves possessions amb la senyoria d'Avesnes i les altres de la línia paterna. La dinastia dels Châtillon de Blois es va acabar amb el seu fill Joan. Després va passar a la seva filla Joana, casada amb Pere I d'Alençon (mort 1285). A la seva mort el 1291 (havent mort amb mesos d'edat els seus fills Lluís i Felip el 1277 i 1279) l'herència va recaure en la línia de Guiu II, comte de Saint Pol (mort el 1289), que estava representada pel fill de Guiu II, Hug II, que va unir a Saint Pol el comtat de Blois i d'altres i la senyoria d'Avesnes, i després el seu fill Lluís I, aquest va morir a la batalla de Crécy el 26 d'agost de 1346 i la viuda Joana, comtessa de Soissons i senyora de Beaumont, de Chimay, Valenciennes i Condé va administrar els territoris fins a la seva mort el 1350; després d'un període de deu anys l'herència es va repartir entre tres fills: Lluís II va rebre les terres de Blois, Avesnes, Chimay i d'altres; Joan les terres del Països Baixos, i Guiu Soissons i Beaumont. Es va establir que si Lluís moria sense successió Blois i Avesnes passarien a Joan i la resta a Guiu. Lluís II va morir sense successió. El va succeir el seu germà Joan però a la seva mort sense successió va passar al germà Guiu que va reunir: el comtat de Soissons, les terres de Dargies, de Clary, de Catheu, de Maffles, de Tongres, de Beaumont, les senyories de Chimay, Couvin, Fumaing i Reving, les terres de Nouvion, els comtats de Blois i de Dunois, i els castells de Montils, de Châteaudun, Fréteval, Remorantin, Millançay i Château-Renault; les terres d'Avesnes, de Landrecies, de Sassogne; de Scoonhove, de la Goude i altres d'Holanda, Zelanda i Frísia. Malgastador en extrem va vendre a Lluís de Turena els comtats de Blois i Dunois (octubre de 1391) i després va vendre altres béns. Va morir el 2 de desembre de 1397 a Avesnes i els seus béns es van liquidar per fer front als deutes. La seva muller Maria de Namur va disposar encara de l'usdefruit fins a la seva mort el 1412.
A partir d'aquest moment la senyoria perd importància i va estar en mans de diversos senyors. El 1477 era senyor Alan d'Albret, que, a les ordres del rei de França (del que era conestable) la va assetjar perquè era fidel als borgonyons. Avesnes-sur-Helpe fou destruïda a l'assalt, però no va poder ser conservada per França. El 1556 va ser cedida al rei d'Espanya, però la senyoria fou reduïda a 220 hectàrees. El 1659, pel tractat dels Pirineus va passar a França.