Senyoria de Borbó
From Wikipedia, the free encyclopedia
La senyoria de Borbó fou una jurisdicció feudal del Regne de França, centrada al castell de Borbó (moderna ciutat de Bourbon-l'Archambault just al centre de França) antic Castrum Borboniensis i que apareix a la taula de Peutinger com Aquae Bormonis. El territori limitava al nord i oest amb el Nivernais (Nevers) i Berric (Bourges), a l'est amb Borgonya i el Lionès, i al sud amb Alvèrnia i la Marca. El castell era aquità però fou conquerit per Pipí el Breu el 761. No se sap quan es va formar el domini senyorial però la tradició diu que ja existia al segle viii i amb seguretat al final del segle ix. Les llegendes que pretenen emparentar als senyors de Borbó amb els carolingis i a través dels nibelúngides amb els capets, no tenen cap suport. Segons l'Enciclopèdia Espasa, volum 9, pàgina 76, Carles el Simple va concedir a Ademar el títol de comte de Borbó però aquesta afirmació no té suport en altres fonts.
El primer senyor conegut, Ademar, va fundar el priorat de Souvigny el 913. Llavors els senyors eren vassalls dels comtes de Bourges però després van passar a dependre dels reis de França. Arquimbald V (1078-1096) es va enfrontar al final del segle xi amb els benedictins de Souvigny, i amb el legat del papa Hug de Die (legat 1803-1106 amb una interrupció del 1087 al 1088, arquebisbe de Lió 1085-1106) que pretenia imposar l'autoritat de l'església en el món polític.