Serralada

conjunt de muntanyes que té una formació comuna i característiques semblants / From Wikipedia, the free encyclopedia

Una serralada (Geografia, Geologia, Geomorfologia estructural) és un sistema muntanyós de gran vastitud, format per un conjunt de serres que manté una determinada alineació estructural i morfològica, més llarg (centenars o milers de km) que ample; Conjunt de muntanyes d’una gran extensió que forma, generalment, un sistema i que té una formació comuna i característiques semblants, per exemple: l'Himàlaia, els Andes, els Alps, els Pirineus, la serralada Prelitoral o el Sistema Ibèric. El conjunt presenta unes característiques bastant similars i dona al sistema una certa unitat. Cal distingir-ne una part principal, l'eix de la serralada, i una altra de secundària, formada per ramals sorgits del tronc principal. La seva part central (axial) s'anomena eix orogràfic. (en mountain system (range); es cordillera; fr cordillère).[1][2][3]

Vista de satèl·lit de la serralada dels Alps
Vista aèria de la serralada dels Andes
L'Himàlaia i l'altiplà tibetà. Fotografia realitzada des de l'Estació Espacial Internacional.

Les serralades tenen dimensions que sobrepassen el centenar de quilòmetres. Sovint integren altres conjunts que formen massissos, carenes, contraforts, serres, serrals o serrats, de menor dimensió que es diferencien per l'agrupació de cims d'una major alçada respecte a les muntanyes que els envolten (p. ex.: El Massís del Montnegre a la Serralada Litoral) o bé perquè s'eleven de forma singular entre un espai relativament pla (p. ex.: el Massís de Montserrat a la Serralada Prelitoral).

A Catalunya destaquen la serralada dels Pirineus i les serralades Litoral i Prelitoral i al País Valencià el Sistema Ibèric amb el Massís del Penyagolosa.

La serralada amb els cims més alts és la de l'Himàlaia, amb alguns cims que superen els 8.000 msnm, i la més llarga és la dels Andes, que recorre pràcticament tot Sud-amèrica.