From Wikipedia, the free encyclopedia
El Jura és una serralada situada al nord dels Alps, entre França, Suïssa i Alemanya. La seua cimera arriba a 1.720 m.
Tipus | Massís i cinturó de plecs i encavalcaments | |||
---|---|---|---|---|
Part de | Cinturó Alpídic | |||
Localització | ||||
Continent | Europa | |||
Entitat territorial administrativa | Vaud (Suïssa), cantó de Zúric (Suïssa), Argòvia (Suïssa), Basilea-Camp (Suïssa), Berna (Suïssa), cantó de Neuchâtel (Suïssa), Cantó del Jura (Suïssa), cantó de Schaffhausen (Suïssa), Cantó de Solothurn (Suïssa), Alvèrnia-Roine-Alps (França), Borgonya-Franc Comtat (França) i Gran Est (França) | |||
| ||||
Dades i xifres | ||||
Mida | 65 () × 340 () km | |||
Punt més alt | Crêt de la Neige (1.720 m ) | |||
Material | roca sedimentària | |||
Superfície | 14.000 km² | |||
Història | ||||
Període | Mesozoic i Cenozoic | |||
A França, es troba a la regió de Borgonya-Franc Comtat, i s'estén al sud per la regió de Alvèrnia-Roine-Alps, a l'est del departament d'Ain on es troba la seua cimera: Crêt de la Neige. També es pot trobar a nord-oest del departament de Savoia. L'extrem nord dels Jura es troba a l'extrem sud d'Alsàcia.
A Suïssa, es troba a la frontera oest amb França, particularment als cantons de Basilea, Solothurn, Jura, Berna, Neuchâtel i Vaud.
La serralada es prolonga fins a Alemanya, a l'estat lliure de Baviera.
Aquesta serralada dona nom al departament francès del Jura i al cantó suís Jura
El parc natural de l'Alt Jura es troba el sud-oest de la serralada, a la banda francesa.
Encara que històricament hi ha hagut als peus dels Jura ciutats molt actives, com Ginebra, Lausana o Basilea, per causa dels seus frondosos boscos, les muntanyes van ser poblades molt tardanament.
La industrialització va arribar als Jura al segle xix, sobretot gràcies a la rellotgeria, molt típica a la regió.
Els Jura van donar nom a un període del planeta: el Juràssic. Va ser a aquest període quan els sediment que formen la serralada van ser dipositats. Durant el Juràssic, la regió era una mar càlida amb poca profunditat, amb una qualitat biològica i coral·lina comparable a l'actual mar Roig. Va ser la serralada dels Alps qui, més tard, va fer alçar-se tota la capa dipositada fins a la seua aparença actual.
Els Jura estan compostos sobretot de pedres calcàries, generalment poroses, el qual els permet retindre aigua. Això crea un Relleu càrstic complex, on l'alternança de bancs calcaris i margues condiciona la presència o absència d'aigua a la superfície. Hom hi pot trobar llacs d'origen glacial, que daten de la glaciació del Quaternari.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.