Setge de Menerba
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Setge de Menerba de 1210 fou una de les batalles de la Croada Albigesa. La primavera de 1210 les tres fortaleses de les muntanyes Menerba, Tèrme i Cabaret continuaven sent reductes càtars tot i els esforços de Simó de Montfort.
Croada albigesa | |||
---|---|---|---|
Tipus | batalla i setge | ||
Data | 15 a 22 de juliol de 1210 | ||
Coordenades | 43° 21′ 17″ N, 2° 44′ 50″ E | ||
Lloc | Menerba | ||
Estat | França | ||
Resultat | Victòria francesa | ||
Bàndols | |||
|
Pel març de 1210 Monfort anà a Pesenàs a rebre-hi la seva muller Alícia, que arribava de França amb un gran nombre de croats. Però aquells cavallers farien únicament un servei de quaranta dies i li calia aprofitar el temps. Abans de tornar a Carcassona, es valgué d'aquests reforços per a deslliurar la guarnició del castell de Montlaur, que es trobava assetjada pels rebels i només conservava una torre a poder seu. Els croats s'empararen de tants rebels com pogueren i els feren penjar a tots.
En Monfort tornà llavors cap a Carcassona i, sense deturar-s'hi gaire, marxà contra Alzona, que ja trobà abandonada, Seguí endavant, travessà el riu Fresquel i anà a assetjar el castell de Bram. Al cap de tres dies el castell se li reté, i el primer acte d'En Montfort fou emparar-se del clergue francès que l'havia traït quan guardava el castell de Montreal.
« | El feu degradar pel bisbe de Carcassona i, després d'arrossegar-lo per tota la vila lligat a la cua d'un cavall, donà ordres que el pengessin | » |
Els altres defensors de Bram tingueren una sort diferent:
« | els arrancaren els ulls i els tallaren el nas; n'hi hagué un que només fou emborniat perquè pogués conduir a Cabaret el seguici ridícul dels nostres enemics, | » |
Mentre Montfort escampava el terror pertot arreu, mutilava, penjava o cremava tots aquells que la sort de les armes lliurava a les seves mans, el rei Pere el Catòlic, bo i preocupant-se del que passava més enllà del Pirineus, es trobava a Aragó, aqueferat per les lluites amb els sarraïns, que havien tornat a donar senyals de moviments inquietants, ocasionats, més que res, pels atacs i les provocacions que, a Jaén i en altres llocs, els feia el rei de Castella. Ja feia temps que Alfons VIII volia ampliar les seves conquestes, a expenses dels sarraïns, i per això havia anat violant, d'una a una, les treves que tenia signades amb els almohades.