Setmanari de l'Alt Empordà
publicació comarcal i pluralista / From Wikipedia, the free encyclopedia
Empordà és una publicació comarcal i pluralista, escrita en català, que proporciona informació general i de proximitat. Disposa de la versió digital (Emporda.info) i de la versió impresa setmanal (Setmanari de l’Alt Empordà).
Tipus | revista |
---|---|
Fitxa | |
Llengua | català |
Estat | Espanya |
Lloc web | emporda.info |
Aquest mitjà altempordanès neix a Figueres el 4 de gener de 1978,[1][2] durant el període de transició democràtica. El 16 de febrer de 2005 l'Editorial l'Empordà entra a formar part del grup Editorial Prensa Ibèrica. Actualment pertany a l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC) i té una tirada de 5.769 exemplars setmanals.[3]
El desembre de 2022 es va fer públic que els treballadors del mitjà havien patit assetjament laboral per part de la direcció de l'empresa.[4]
L'origen de la publicació és un mitjà del règim des del 1970, una publicació editada per L'Empordà S.A, una empresa privada de nova constitució. L'equip redactor i la línia editorial adoptada per l'Empordà coincidia plenament amb el que havia estat Ampurdán els anys immediatament anteriors. Durant aquests primers anys la naturalesa democràtica de la revista va ser qüestionada per diversos sectors de procedència antifranquista que criticaven la manca de transparència del procés d'aparició de la nova capçalera. L'herència de publicacions com Canigó o Vida Parroquial també era present en la primera etapa.[5] El setmanari ha comptat amb la col·laboració de destacades personalitats del món intel·lectual empordanès com ara Montserrat Vayreda, Francesc Cruanyes Zafra, Jaume Miravitlles, Isabel Melchor, Maria Pilar Morales o Florenci Rimalló.[5]
L'època quedava reflectida amb l'aparició d'articles sobre l'emancipació de la dona i el paper de la religió, o bé s'intentava recuperar aspectes populars del passat com ara el Carnestoltes o temes més delicats com les experiències d'empordanesos als camps de Mauthausen-Gusen. El fet sindical, amb les seves eleccions de delegats també hi era present amb anuncis de les diferents centrals. Fins a 1980 la llengua vehicular era el castellà i només una cinquena part dels continguts eren escrits en català. El bilingüisme amb percentatges baixos de català va ser característic de l'Empordà en aquella època.[5]