Seychelles
De Viquipèdia
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
Repiblik Sesel
République des Seychelles Republic of Seychelles | |||||
|
|||||
Himne | Koste Seselwa ![]() | ||||
Lema | «Finis Coronat Opus» «The End Crowns the Work» «Another world» ![]() | ||||
Epònim | Jean Moreau de Séchelles ![]() | ||||
Localització | |||||
| |||||
Capital | Victòria ![]() | ||||
Ciutat més gran | Victòria | ||||
Població | |||||
Total | 95.843 (2017) ![]() | ||||
• Densitat | 208,81 hab/km² | ||||
Idioma | francès anglès crioll de les Seychelles ![]() | ||||
Geografia | |||||
Part de | Àfrica Oriental i llista negra dels paradisos fiscals de la Unió Europea ![]() | ||||
Superfície | 459 km² ![]() | ||||
• Aigua | Negligible | ||||
Punt més alt | Morne Seychellois (905 m) ![]() | ||||
Punt més baix | oceà Índic (0 m) ![]() | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Independència | |||||
Creació | 1976 | ||||
Organització política | |||||
Forma de govern | República parlamentària | ||||
Òrgan legislatiu | Assemblea Nacional ![]() | ||||
• President | Danny Faure (16 octubre 2016) ![]() | ||||
• President ![]() | Wavel Ramkalawan (en) ![]() ![]() | ||||
Economia | |||||
Moneda | rupia de les Seychelles ![]() | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
Domini de primer nivell | .sc ![]() | ||||
Prefix telefònic | +248 ![]() | ||||
Telèfon d'emergències | 112, 133, 151 (en) ![]() ![]() | ||||
Codi país | SC ![]() | ||||
Altres | |||||
Lloc web | egov.sc ![]() |
La República de les Seychelles és un estat insular de l'oceà Índic situat a l'est del continent africà i al nord-est de Madagascar, format per l'arxipèlag homònim. Altres estats o dependències insulars propers són Maurici i Reunió al sud, les Comores al sud-oest i les Maldives al nord-est.
Està constituïda per un arxipèlag de 115 illes, la principal de les quals és Mahé (on hi ha la capital, Victòria).
Biogeografia
Part de les Seychelles estan incloses en l'ecoregió terrestre anomenada Seychelles Granítiques.
Història
Les illes Seychelles són un arxipèlag d'illes que durant milers d'anys van romandre solitàries i sense població. Se suposa que els primers que hi van arribar van ser àrabs musulmans. Durant el període d'expansió del món musulmà nombrosos comerciants àrabs van fer servir aquestes illes com a punts d'escala per als seus trajectes. En una carta apareixen amb el nom de Zarin (del persa zarrim = daurat). El nom de l'illa d'Aldabra derivaria de Jazira al-Khadra (Illa Verda). Hi ha un petit cementiri musulmà a Anse Lascar, a Silhouette, però sembla que és relativament modern.
Durant els primers anys del segle XVI, els portuguesos van ser els primers europeus que arribaren en aquestes illes. És probable que aquesta arribada fos accidental, ja que segons sembla, els exploradors portuguesos van albirar per sorpresa les illes mentre cercaven noves rutes per fer cap a les Índies.
Després dels portuguesos, els següents que hi van arribar van ser els francesos. Aquests, malgrat que hi van arribar a mitjan segle XVIII, no s'hi van quedar gaire temps, ja que van passar a Anglaterra el 1756. A principis del segle XIX els anglesos, després de diverses disputes amb els francesos durant el període napoleònic, es van quedar les illes de forma definitiva l'any 1814.
Al segle XX, les Seychelles foren separades de les illes Maurici, amb les quals estaven unides administrativament, cosa que va començar a generar una sèrie de moviments proindependentistes que van concloure el 1976, quan les illes Seychelles es van convertir en una república independent.
Organització administrativa
Seychelles es divideix en 25 districtes:
Economia
Des de la independència de les Seychelles el 1976, la producció per capita d'aquest petit arxipèlag va créixer set vegades si la comparem als nivells anteriors a la independència. El creixement ha estat impulsat pel sector turístic -que empra prop de 30% de la mà d'obra i proporciona més de 70% dels ingressos en moneda forta-, i per la pesca de la tonyina. Aquests darrers anys el govern ha incentivat la inversió estrangera amb la intenció de modernitzar els hotels i altres serveis.
Alhora el govern hi ha fet esforços per reduir la dependència del turisme, promovent la protecció de la natura (plantes i animals) i fomentant l'agricultura, la pesca i la fabricació en petita escala. El PIB va créixer entre 7% i 8% en el període 2006-2007 a causa d'un creixement del turisme i a l'expansió de les construccions d'hotels en aquest període. El creixement va patir una retracció de gairebé 9% el 2009 a causa de la caiguda del turisme.
Demografia
- Població: 88.340 (2010, est.)
- Estructura d edat:
- 0-14 anys: 26,4%(homes 10.839; dones 10.601)
- 15-64 anys: 67,4% (homes 26.709; dones 28.025)
- 65 anys o més: 6,2% (homes 1.622; dones 3.392)
- Taxa de creixement de la població: 0,43% (2005 est.)
- Taxa de natalitat: 16,22 naixements/1.000 habitants (2005 est.)
- Taxa de mortalitat: 6,34 morts/1.000 habitants (2005 est.)
- Taxa d'emigració: -5,54 emigrants/1.000 habitants (2005 est.)
- Taxa de mortalitat infantil 15,53 morts/1.000 nascuts vius (2005 est.)
- Esperança de vida en néixer:
- total de la població: 71,82 anys
- homes: 66,41 anys
- dones: 77,4 anys (2005 est.)
- Taxa de fertilitat: 1,75 naixements/dona(2005 est.)
Religions: Catòlics 82,3%; anglicans 6,4%; adventistes del setè dia 1,1%; altres cristians 3,4%, hinduistes 2,1%; musulmans 1,1%;
Vegeu també
Enllaços externs
- (francès) plànol de Seychelles Arxivat 2007-03-12 a Wayback Machine.
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.