Simfonia núm. 2 (Brahms)
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Simfonia núm. 2 en re major, op.73, fou composta per Johannes Brahms l'estiu del 1877 durant la seva estança en el municipi de Pörtschach am Wörtherssee, Àustria. El procés de creació va ser breu, si hom el compara amb els vint anys que Brahms va dedicar a la composició de la Primera Simfonia.
Dades ràpides Títol original, Forma musical ...
Títol original | Sinfonie Nr. 2 D-Dur |
---|---|
Forma musical | Simfonia |
Tonalitat | Re major |
Compositor | Johannes Brahms |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | contingut no lingüístic |
Creació | estiu de 1877 |
Data de publicació | 1878 |
Parts | 4 moviments |
Catalogació | Op. 73 |
Durada | 45 - 50' |
Part de | Catàleg complet d'obres de Johannes Brahms i Simfonies de Johannes Brahms |
Opus | 73 |
Instrumentació | 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots, 4 trompes, 2 trompetes, 3 trombons, tuba, timbals i corda.
|
Estrena | |
Estrena | 30 de desembre de 1877, a Viena |
Tanca
Va ser estrenada en Viena el 30 de desembre del 1877, sota la direcció de Hans Richter. És sovint comparada amb el caràcter pastoral de la Sisena Simfonia de Beethoven i en contrast amb la Primera Simfonia de Brahms, marcada per l'ombrívola tonalitat de do menor. Una interpretació de la simfonia pot durar entre uns 40-50 minuts.