Simfonia núm. 4 (Mahler)
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Simfonia núm. 4 en sol major de Gustav Mahler va ser composta entre 1899 i 1900, tot i que incorpora una cançó escrita originalment el 1892. Aquesta cançó, Das himmlische Leben, presenta una visió infantil del cel i és cantada per una soprano al Finale de la simfonia. És més petita en l'orquestració i més curta en durada que les simfonies anteriors de Mahler, la Quarta Simfonia es va planificar inicialment per ser en sis moviments, alternant entre tres moviments instrumentals i tres vocals. La forma final de la simfonia —iniciada el juliol de 1899 a Bad Aussee i completada l'agost de 1900 a Maiernigg— conserva només un moviment vocal (el Finale) i consta de quatre moviments:
- Bedächtig, nicht eilen (forma sonata)
- Ruhevoll, poco adagio (doble tema i variacions)
- Sehr behaglich (variacions estròfiques).
Forma musical | Simfonia |
---|---|
Tonalitat | Sol M |
Compositor | Gustav Mahler |
Creació | De juliol de 1899 a agost de 1900 |
Durada | ~55' |
Instrumentació | Per a soprano i orquestra: 4 flautes, 3 oboès, 3 clarinets, 3 fagots, 4 trompes, 3 trompetes, timbales, percussió, glockenspiel, arpes, instruments de corda. La veu de la soprano només s'escolta al darrer moviment. Es l'única simfonia de l'autor que no empra cap trombó.
|
Estrena | |
Estrena | 25 de novembre de 1901 a Múnic |
Escenari | Kaim-Saal |
L'estrena va ser interpretada a Múnic el 25 de novembre de 1901 pel compositor i l'Orquestra Kaim, però va rebre una audiència negativa i una recepció crítica per les confuses intencions de l'obra i percebuda com a inferior respecte a la Segona Simfonia més ben rebuda. L'estrena va ser seguida d'una gira alemanya, una estrena a Berlín el 1901 i una estrena a Viena el 1902, que van rebre una condemna gairebé unànime de la simfonia. Mahler va dirigir més interpretacions de la simfonia, de vegades amb càlides recepcions, i l'obra va rebre les seves estrenes americanes i britàniques el 1904 i el 1905. La primera edició de la simfonia es va publicar el 1902, però Mahler va fer revisions el 1905, 1910 i 1911. Després de la mort de Mahler, la simfonia va continuar rebent actuacions amb directors com Willem Mengelberg i Bruno Walter, i el primer enregistrament va ser una interpretació japonesa de 1930 dirigida per Hidemaro Konoye que també va ser el primer enregistrament elèctric de qualsevol simfonia de Mahler. El musicòleg Donald Mitchell creu que la Quarta i la seva accessibilitat van ser en gran part responsables de l'augment de la popularitat de Mahler després de la guerra.
La simfonia utilitza la forma cíclica en tota la seva estructura, com en les anticipacions del tema principal del Finale en els tres moviments anteriors. El primer moviment s'ha caracteritzat per ser d'estil neoclàssic, tret de la seva complexa secció de desenvolupament. El segon moviment consisteix en scherzos que representen la mort al seu violí, que es contrasten amb els trios tipus Ländler. Els dos temes del tercer moviment es varien alternativament abans d'arribar a una coda triple forte, i el Finale comprèn versos de Das himmlische Leben cantada en estrofes que estan separades per les tornades de l'obertura del primer moviment. Alguns temes i motius de la Quarta Simfonia també es troben a la Segona, Tercera i Cinquena Simfonia de Mahler.