Simfonia núm. 7 (Mahler)
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Simfonia núm. 7 de Gustav Mahler va ser composta durant els anys 1904 i 1905, tot i que posteriorment el compositor la va revisar i corregir. És també coneguda com a Cant de la nit (Lied der Nacht, en alemany), tot i que aquest sobrenom va ser afegit posteriorment sense l'aprovació de Mahler. Tot i que sovint és analitzada de mi menor, el seu anàlisi tonal és més complicat. El primer moviment de la simfonia comença en si menor (introducció) i acaba en mi menor, i la simfonia finalitza amb un rondó en do major.[1] Per tant, com Dika Newlin va dir, «en aquesta simfonia, Mahler torna a l'ideal de tonalitat progressiva que havia abandonat en la Sisena Simfonia».[2] Graham George analitzà aquesta complexitat i considerà que hi ha «estructures entrellaçades».[3]
Forma musical | Simfonia |
---|---|
Tonalitat | Si m, Mi m, Do M |
Compositor | Gustav Mahler |
Creació | 1905 |
Data de publicació | 1909 |
Durada | 80 minuts |
Instrumentació | (Mirar apartat corresponent)
|
Estrena | |
Estrena | 1908, Praga |
Escenari | Concert Hall of the Prague Jubilee Exhibition of 1908 (en) |