Simfonia núm. 8 (Bruckner)
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Simfonia núm. 8 en do menor d'Anton Bruckner fou iniciada el juliol de 1884 i acabada per primera vegada el 10 d'agost de 1887. Bruckner revisà l'obra entre el 4 de març de 1889 i el 10 de març de 1890. Hans Richter dirigí l'estrena a Viena per la Wiener Philharmoniker el 18 de desembre de 1892.
Anton Bruckner en els temps que va compondre la Simfonia núm. 8 | |
Altres noms | Apocalíptica |
---|---|
Forma musical | simfonia |
Tonalitat | Do menor |
Compositor | Anton Bruckner |
Creació | 1884-1886 |
Data de publicació | 1892 |
Catalogació | WAB 108 |
Durada | 80' |
Dedicat a | Francesc Josep I d'Àustria |
Part de | Simfonies d'Anton Bruckner |
Estrena | |
Estrena | 18 desembre 1892 |
Escenari | Viena , Àustria |
Director musical | Hans Richter |
Moviments | |
| |
Començada el 1884, immediatament després d'acabar la seva Setena Simfonia i després de l'eufòria del seu èxit, la Vuitena tindrà una història difícil. Acabada en un principi el 1887, va ser rebutjada per Hermann Levi, qui havia tingut un paper determinant en el triomf de la Setena i que com que no comprenia la nova obra va estar a punt de portar a Bruckner, rarament tan satisfet amb si mateix, al suïcidi. De tal forma, en el seu esperit, la nova partitura representava un assoliment absolut. Després d'una revisió que va durar dos anys, la simfonia va conèixer un gran èxit en la seva estrena a Viena. Les crítiques la van qualificar fins i tot de simfonia de les simfonies o cim de la simfonia romàntica.
D'aquesta manera, hi ha dues versions de la simfonia: la composta entre 1884 i 1887, i la revisió acabada el 1890. Les diferències les dues són significatives tant pel que fa a la forma com a l'orquestració.
« | "Aquesta simfonia és la creació d'un geni i en la seva dimensió espiritual, la seva riquesa d'invent i grandesa supera totes les altres simfonies del Mestre. El seu èxit va ser... gairebé sense precedents. Va representar la victòria definitiva de la llum sobre la foscor i com cada moviment va desaparèixer, la tempesta d'entusiasme va esclatar amb força elemental. En resum, un emperador romà no podria haver desitjat un triomf més bonic". | » |
— Hugo Wolf sobre el dia de l'estrena.[1] |