From Wikipedia, the free encyclopedia
La Simfonia núm. 5 en si bemoll major, op. 100 de Serguei Prokófiev (1945) és la més vasta i també, per certs trets, la més grandiosa de les seves set simfonies. D'una manera similar a la Simfonia núm. 7 de Xostakóvitx i a la Simfonia núm. 2 de Khatxaturian, és una obra «patriòtica» i «de guerra». És de tall clàssic i té un caràcter lineal.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Forma musical | simfonia |
---|---|
Tonalitat | si bemoll major |
Compositor | Serguei Prokófiev |
L'obra està estructurada en quatre moviments:
El desenvolupament del moviment és el següent:
Té una forma musical ABA. Comença amb un tema molt dinàmic que havia descartat del ballet Romeu i Julieta, amb acompanyament d'un ostinato. A continuació segueix amb un trio d'oboè, clarinet i trompes, d'aire pastoral, amb un ritme de vals. A la repetició (A), el tema es fa més dissonant i intervenen més els metalls, especialment la trompeta.
La melodia és una cantilena, amb un contracant dels instruments més baixos. A continuació entra un acompanyament de les cordes en tresets que recorda el Clar de lluna de Beethoven; va augmentant el dramatisme, a l'estil de les òperes russes i finalment apareix un motiu amb escales descendents fet pels trombons, que contrasta amb una repetició més dolça.
El desenvolupament del moviment és el següent:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.