Sinestèsia
variació no patològica de la percepció / From Wikipedia, the free encyclopedia
La sinestèsia és, en neurofisiologia, una condició neurològica en la qual la percepció de diferents sentits no es correspon amb el seu efecte habitual. Aquesta condició comporta una assimilació conjunta o interferència de diversos tipus de sensacions de diferents sentits en un mateix acte perceptiu. És a dir, un estímul propi d'una modalitat sensorial promou una activació d'altres modalitats sensorials representades en diferents zones cerebrals. L'activació d'un sentit estimula l'activació d'un altre. Per tant, els sinestèsics tindran sensacions característiques d'altres sentits en un mateix acte perceptiu de manera automàtica i involuntària. Per exemple: sentir colors, veure sons i percebre sensacions gustatives en tocar un objecte amb una textura determinada.[1][2][3][4]
Per a altres significats, vegeu «Sinestèsia (desambiguació)». |
Tipus | trastorn perceptiu |
---|---|
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0142806 |
OMIM | 612759 |
MeSH | D000080311 |
UMLS CUI | C0233778 |
La sinestèsia és un fenomen real, és una autèntica percepció. No és una qüestió d'associació mental.
La primera descripció de la sinestèsia s'atribueix a Georg Tobias Ludwig Sachs, qui el 1812 va descriure en la seva tesi doctoral els colors que ell veia mentalment cada cop que pensava en les lletres de l'abecedari, nombres, dies de la setmana i quan escoltava notes musicals.[5]
Per extensió, també es parla de sinestèsia com una figura retòrica.