Barrera d'esculls de Belize
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Sistema de Reserves de l'Escull Barrera de Belize és una sèrie d'esculls de corall que s'ubiquen a una distància variable de la costa de Belize: a uns 300 metres de la costa al nord, i a uns 40 quilòmetres al sector sud. Té una longitud aproximada de 300 quilòmetres, i forma el cor del Sistema Mesoamericà d'Esculls de Corall o el Gran Escull Maia (entre 600 i 700 milles, uns 965 i 1.126 quilòmetres de llargària),[1][2] que és el segon sistema d'esculls de corall més gran del món després de la Gran Barrera de Corall d'Austràlia. És la destinació turística més important de Belize; atrau la meitat dels seus 260.000 visitants, així mateix és vital per a la seva indústria pesquera.[3]
Sistema de Reserves de l'Escull Barrera de Belize | ||||
---|---|---|---|---|
Nom en la llengua original | (es) Sistema de Reservas de la Barrera del Arrecife de Belice | |||
Dades | ||||
Tipus | Cai i escull | |||
Part de | Mesoamerican Barrier Reef System (en) | |||
Cronologia | ||||
2009 – 2018 | llista del Patrimoni de la Humanitat en perill | |||
Característiques | ||||
Mesura | 300 () km | |||
Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 96.300 ha | |||
Patrimoni |
| |||
Localització geogràfica | ||||
Localització | Belize | |||
Banyat per | mar Carib | |||
| ||||
Format per | Parc nacional i reserva marina Bacalar Chico escull Glover cai Laughing Bird reserva marina del cai South Wate gran forat blau Cai Half Moon cai Sapodilla | |||
Patrimoni de la Humanitat | ||||
Tipus | Patrimoni natural → Amèrica Llatina-Carib | |||
Data | 1996 (20a Sessió), Criteris PH: (vii), (ix) i (x) | |||
En perill | 2009 - 2018 | |||
Identificador | 764 | |||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
Parc nacional i reserva marina Bacalar Chico | ||||
Data | 1996 (20a Sessió) | |||
Identificador | 764-001 | |||
IUCN categoria IV:Àrea d'espècies i hàbitats | ||||
World Database on Protected Areas | ||||
Identificador | 301985 | |||
| ||||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
gran forat blau | ||||
Data | 1996 (20a Sessió) | |||
Identificador | 764-002 | |||
| ||||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
Cai Half Moon | ||||
Data | 1996 (20a Sessió) | |||
Identificador | 764-003 | |||
| ||||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
reserva marina del cai South Wate | ||||
Data | 1996 (20a Sessió) | |||
Identificador | 764-004 | |||
| ||||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
escull Glover | ||||
Data | 1996 (20a Sessió) | |||
Identificador | 764-005 | |||
IUCN categoria IV:Àrea d'espècies i hàbitats | ||||
| ||||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
cai Laughing Bird | ||||
Data | 1996 (20a Sessió) | |||
Identificador | 764-006 | |||
Categoria II de la UICN: Parc Nacional | ||||
World Database on Protected Areas | ||||
Identificador | 34314 | |||
| ||||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
cai Sapodilla | ||||
Data | 1996 (20a Sessió) | |||
Identificador | 764-007 | |||
IUCN categoria IV:Àrea d'espècies i hàbitats | ||||
Plànol | ||||
Es calcula que començà a formar-se fa uns 500 milions d'anys abans que existís l'espècie humana. És un dels esculls de corall més grans del mar Carib i del planeta. Existeix una fascinadora formació anomenada L'Ull, que no és més que un atol coral·lí. Conté una gran diversitat d'espècies, entre elles el tauró coral·lí i el tauró llimona, així com espècies de corall suau com el ventall marí, i durs com el corall cervell. Entre els colors del corall hi pot haver blanc, verd, rosat, vermell, violeta, i fins i tot negre. També hi ha gran quantitat de peixos de colors variats i així poden confondre's amb l'escull de corall; per això es diu que és la llar d'una gran vida marina. Fa uns 350 quilòmetres de llarg i uns 25 quilòmetres de la costa. Forma una resplendent línia blanca des d'illot Ambergis, al nord de Belize, fins a l'illot Ranguana, al sud. Aquest gran escull coral·lí fa que el mar sigui molt tranquil a les costes perquè l'escull barrera deté les onades fortes.
La combinació dels efectes dels huracans i les aigües molt càlides pot ser devastadora pels esculls, cosa que Belize ja ha experimentat amb l'huracà Mitch (1998), ja que hi va haver una pèrdua del 50% en la vida dels coralls el 1997-1998, a causa de la sedimentació i les pluges huracanades.[4]
Charles Robert Darwin la va descriure com "the most remarkable reef in the West Indies" ('la barrera més important de les Índies Orientals') el 1842.