Sistemes d'escriptura de Mesoamèrica
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els sistemes d'escriptura de Mesoamèrica són creacions originals dels pobles que van habitar Mesoamèrica durant l'època precolonial, i es van emprar per a registrar successos importants en el desenvolupament d'aquests pobles. Igual que a Mesopotàmia, Xina i Egipte, Mesoamèrica és un dels llocs on l'aparició de l'escriptura va tenir lloc de manera independent. L'escriptura dels pobles mesoamericans -o almenys els sistemes que han pogut ser desxifrats parcialment fins als nostres dies- combinen logogrames amb elements sil·làbics, als quals se sol qualificar d'escriptura jeroglífica. Les investigacions arqueològiques han documentat l'existència de menys d'una desena de diferents sistemes precolombins d'escriptura a Mesoamèrica, tot i que les mancances dels mètodes per a dates fan molt difícil saber quin n'és el més antic i, per això mateix, el que va servir-ne de base pel desenvolupament dels altres.
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
El més conegut d'aquests sistemes indígenes d'escriptura és l'escriptura maia del període clàssic. Alguns fragments de la literatura precolombina mesoamericana han estat conservats gràcies a l'ús de l'alfabet llatí del'espanyol en la transcripció de les tradicions orals dels pobles que van viure en el temps de la invasió espanyola. Aquestes transcripcions es van realitzar en certs casos -com el Popol Vuh dels quichés a Guatemala o els textos dels informants de Sahagún al centre de Mèxic -en les llengües dels mateixos indígenes, la qual cosa ha permès donar alguna llum de com eren aquestes llengües en el temps de la invasió. En aquest temps també els espanyols destruïren nombrosos còdexs mesoamericans -com en el cas de l'Acte de Maní, en què Diego de Landa cremà al voltant de vint còdexs yucateks, o el de Juan de Zumarraga que ordenà la destrucció de diversos escrits indígenes a Texcoco-, de manera que són molt pocs els documents indígenes que han arribat als nostres dies.