From Wikipedia, the free encyclopedia
Els sistemes de notació musical de la música occidental segueixen principalment dues normes segons el país. La notació es pot basar en les set primeres lletres de l'alfabet, o en les set notes “do re mi fa sol la si” inventades per Guido d'Arezzo. A l'Extrem Orient, el sistema xinès de Jianpu ha estat dominant des del començament del segle xx. El llenguatge Open Grid està destinat a la improvisació musical per expressar explícitament el nom de les notes, modes i acords mitjançant una formulació musical estricta.
El sistema de notació musical anglosaxó és un tipus de notació musical amb base alfabètica. És conegut també per les següents denominacions:
Deriva de la notació grega, que nomenava les notes des de la lletra alfa fins a la gamma, sent alfa la nota la i gamma la nota sol, com s'ha pogut saber gràcies a les troballes de composicions, com l'epitafi de Seikilos, els tres himnes de Mesomedes i els himnes dèlfics. Amb l'arribada de la cultura llatina al nord d'Europa, aquesta nomenclatura (que ja havia estat transliterada pels romans), va arrelar i amb el pas dels segles s'estendria a Alemanya, Anglaterra i les seues colònies.
En el sistema anglosaxó, els termes «major» i «menor» s'agafen directament dels termes llatins: major (/ ma'joɾ /) i minor (/ mi'noɾ /), si bé es pronuncien segons les convencions de la llengua anglesa.
Així doncs, aquestes serien les equivalències en relació amb el xifrat llatí i altres nomenclatures alfabètiques:
sistemes alfabètics | sistemes amb solmització | ||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
anglès | alemany | holandès
(Holanda) |
japonès | (àrab) | coreà | italià | francès | català | portuguès | rus | espanyol | holandès
(Bèlgica) |
grec |
C flat | Ces | Ces / C mol | 変ハ (hen-ha) | (Do-bemol) دو-بيمول | 내림 다 (naerim da) | Do bemolle | Do bémol | Do bemoll | Dó bemol | До-бемоль (Do-bemol) | Do bemol | Do mol | Ντο ύφεση (Do hyphesis) |
C | C | C | ハ (ha) | (Do) دو | 다 (da) | Do | Do (Ut) | Do | Dó | До (Do) | Do | Do | Ντο (Do) |
C sharp | Cis | Cis / C kruis | 嬰ハ (ei-ha) | (Do-diez) دو-دييز | 올림 다 (ollim da) | Do diesis | Do dièse | Do sostingut | Dó sustenido | До-диез (Do-diez) | Do sostenido | Do kruis | Ντο δίεση (Do diesis) |
D flat | Des | Des / D mol | 変ニ (hen-ni) | (Re-bemol) ري-بيمول | 내림 라 (naerim ra) | Re bemolle | Ré bémol | Re bemoll | Ré bemol | Ре-бемоль (Re-bemol) | Re bemol | Re mol | Ρε ύφεση (Re hyphesis) |
D | D | D | ニ (ni) | (Re) ري | 라 (ra) | Re | Ré | Re | Ré | Ре (Re) | Re | Re | Ρε (Re) |
D sharp | Dis | Dis / D kruis | 嬰ニ (ei-ni) | (Re-diez) ري-دييز | 올림 라 (ollim ra) | Re diesis | Ré dièse | Re sostingut | Ré sustenido | Ре-диез (Re-diez) | Re sostenido | Re kruis | Ρε δίεση (Re diesis) |
E flat | Es | Es / E mol | 変ホ (hen-ho) | (Mi-bemol) مي-بيمول | 내림 마 (naerim ma) | Mi bemolle | Mi bémol | Mi bemoll | Mi bemol | Ми-бемоль (Mi-bemol) | Mi bemol | Mi mol | Μι ύφεση (Mi hyphesis) |
E | E | E | ホ (ho) | (Mi) مي | 마 (ma) | Mi | Mi | Mi | Mi | Ми (Mi) | Mi | Mi | Μι (Mi) |
E sharp | Eis | Eis / E kruis | 嬰ホ (ei-ho) | (Mi-diez) مي-دييز | 올림 마 (ollim ma) | Mi diesis | Mi dièse | Mi sostingut | Mi sustenido | Ми-диез (M-diez) | Mi sostenido | Mi kruis | Μι δίεση (Mi diesis) |
F flat | Fes | Fes / F mol | 変ヘ (hen-he) | (Fa-bemol) فا-بيمول | 내림 바 (naerim ba) | Fa bemolle | Fa bémol | Fa bemoll | Fá bemol | Фа-бемоль (Fa-bemol) | Fa bemol | Fa mol | Φα ύφεση (Fa hyphesis) |
F | F | F | ヘ (he) | (Fa) فا | 바 (ba) | Fa | Fa | Fa | Fá | Фа (Fa) | Fa | Fa | Φα (Fa) |
F sharp | Fis | Fis / F kruis | 嬰ヘ (ei-he) | (Fa-diez) فا-دييز | 올림 바 (ollim ba) | Fa diesis | Fa dièse | Fa sostingut | Fá sustenido | Фа-диез (Fa diez) | Fa sostenido | Fa kruis | Φα δίεση (Fa diesis) |
G flat | Ges | Ges / G mol | 変ト (hen-to) | (Sol-bemol) صول-بيمول | 내림 사 (naerim sa) | Sol bemolle | Sol bémol | sol bemoll | Sol bemol | Соль-бемоль (Sol-bemol) | Sol bemol | Sol mol | Σολ ύφεση (Sol hyphesis) |
G | G | G | ト (to) | (Sol) صول | 사 (sa) | Sol | Sol | Sol | Sol | Соль (Sol) | Sol | Sol | Σολ (Sol) |
G sharp | Gis | Gis / G kruis | 嬰ト (ei-to) | (Sol-diez) صول-دييز | 올림 사 (ollim sa) | Sol diesis | Sol dièse | Sol sostingut | Sol sustenido | Соль-диез (Sol-diez) | Sol sostenido | Sol kruis | Σολ δίεση (Sol diesis) |
A flat | As | As / A mol | 変イ (hen-i) | (la-bemol) لا-بيمول | 내림 가 (naerim ga) | La bemolle | La bémol | La bemoll | Lá bemol | Ля-бемоль (Lja-bemol) | La bemol | La mol | Λα ύφεση (La hyphesis) |
A | A | A | イ (i) | (La) لا | 가 (ga) | La | La | La | Lá | Ля (Lja) | La | La | Λα (La) |
A sharp | Ais | Ais / A kruis | 嬰イ (ei-i) | (La-diez) لا-دييز | 올림 가 (ollim ga) | La diesis | La dièse | La sostingut | Lá sustenido | Ля-диез (Lja-diez) | La sostenido | La kruis | Λα δίεση (La diesis) |
B flat | B | Bes / B mol | 変ロ (hen-ro) | (Si-bemol) سي-بيمول | 내림 나 (naerim na) | Si bemolle | Si bémol | Si bemoll | Si bemol | Си-бемоль (Si-bemol) | Si bemol | Si mol | Σι ύφεση (Si hyphesis) |
B | H | B | ロ (ro) | (Si) سي | 나 (na) | Si | Si | Si | Si | Си (Si) | Si | Si | Σι (Si) |
B sharp | His | Bis / B kruis | 嬰ロ (ei-ro) | (Si-diez) سي-دييز | 올림 나 (ollim na) | Si diesis | Si dièse | Si sostingut | Si sustenido | Си-диез (Si-diez) | Si sostenido | Si kruis | Σι δίεση (Si diesis) |
anglès | (àrab) العربية | alemany | holandès | japonès | coreà | italià | francès | català | portuguès | rus | espanyol | grec |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
major | (major) الكبير | Dur | groot | 長調 (chōchō) | 장조 (jangjo) | maggiore | majeur | major | maior | мажор | mayor | μείζονα |
minor | (minor) الصغير | Moll | klein | 短調 (tanchō) | 단조 (danjo) | minore | mineur | menor | menor | минор | menor | ελάσσονα |
La tonalitat de do sostingut menor, per exemple es diria C sharp minor, o do diesis minore, en anglès i italià respectivament.
En la notació alemanya i la russa s'escriu un guió entre el nom de la nota i l'alteració (D-Dur). En alemany les tonalitats menors a més s'indiquen en minúscula (d-Moll).
L'escriptura dels acords amb aquest sistema utilitza unes regles que estan força universalitzades, hi ha variacions en algunes convencions, però hi ha normes que s'apliquen en gairebé tots els casos. S'utilitzen en general, números i símbols per assenyalar la composició de l'acord.[2]
Quan es vol enriquir qualsevol mena de tríades conegudes se'ls poden incloure notes agregades. Per exemple:[3]
A l'hora d'escriure acords, a més del xifrat anglosaxó, hi ha el xifrat funcional (també anomenat Europeu), que té dos corrents, la qual utilitza les lletres de les funcions (d'aquí el seu nom) i el que utilitza les lletres dels graus corresponents. En tots dos casos se li afegeixen, també, números aràbics, però que en aquest cas assenyalen la distància els intervals que componen l'estructura.
D'aquesta manera, mentre que en el xifrat anglosaxó, per exemple, un acord de do major amb la nota mi en el baix (el que es coneix com a «primera inversió») s'escriuria C/E, en el xifrat funcional s'escriu I₆ o T₆ (si és que aquest acord de do major fos el primer grau de l'escala).
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.