Sixt IV
De Viquipèdia
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Francesco della Rovere 21 juliol 1414 Celle Ligure (República de Gènova) |
| Mort | 12 agost 1484 (70 anys) Roma (Estats Pontificis) |
| Sepultura | Grutes vaticanes |
 212è Papa | |
| 18 agost 1471 – 12 agost 1484 (Gregorià) ← Pau II – Innocenci VIII → | |
| Papa | |
| 9 agost 1471 (Gregorià) – 12 agost 1484 (Gregorià) ← Pau II – Innocenci VIII → | |
 Cardenal | |
| 18 setembre 1467 – | |
Minister General of the Order of Franciscans (en)  | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica Romana |
| Formació | Universitat de Pavia |
| Activitat | |
| Ocupació | Frare franciscà i prevere catòlic |
| Ocupador | Universitat de Pàdua Universitat de Perusa |
| Orde religiós | Orde Franciscà |
| Consagració | Guillaume d'Estouteville |
| Participà en | |
| 1471 (Gregorià) | conclave de 1471 |
| Família | |
| Família | Della Rovere |
| Pare | Leonardo Beltramo di Savona Della Rovere (en) |
| Parents | Pietro Riario (nebot) Girolamo Riario (nebot) Juli II (nebot) Girolamo Basso della Rovere (en) (nebot)Rafaele Galeotto Riario (besnebot) Giovanni della Rovere (en) (nebot)Francesco Maria I della Rovere (besnebot) |
 | |
Sixt IV (Celle Ligure, República de Gènova, 21 de juliol de 1414 - Roma, 12 d'agost de 1484) fou un papa de Roma. Va néixer amb el nom de Francesco della Rovere. Fill de Leonardo della Rovere i Lucchina Monleone va ingressar molt jove a l'Ordre dels Germans Menors Conventuals. Frare franciscà en la seva joventut l'any 1464 fou escollit susperior i posteriorment va ser consegrat cardenal.
Successor de Pau II, va ser escollit Papa el 9 d'agost de 1471. El seu pontificat va destacar per la construcció de la Capella Sixtina dins el Vaticà, el Pont Sixtí i la fundació del Cor Sixtí, sent així un gran mecenes amb les arts així com de les lletres.
Amb el suport de Ferran I de Nàpols va declarar la guerra a la República de Florència.[1] La presa d'Òtranto pels otomans va causar pànic a Itàlia,[2] i l'any següent, amb la mort de Mehmet II, Sixt IV no va afluixar en els esforços de croada i la ciutat va ser recuperada per l'infant Alfons, duc de Calàbria, i fill de Ferran I de Nàpols,[3] que a continuació va dirigir-se a Albània a donar suport a una revolta, però no va atacar el port d'Avlona i el Papa va acordar amb la República de Venècia treure Ferran del Regne de Nàpols.[2]
Va fixar la festivitat de Sant Josep el dia 19 de març.
Va morir a Roma el 12 d'agost de 1484 i va ser sepultat a la Basílica de Sant Pere.
Referències
- ↑ Lauro Martines, April Blood: Florence and the Plot Against the Medici, (Oxford, 2000).
- ↑ 2,0 2,1 Setton, Kenneth Meyer. A History of the Crusades, Volume VI: The Impact of the Crusades on Europe (en anglès). Univ of Wisconsin Press, 1990, p. 333. ISBN 0299107442. «Setton»
- ↑ Purton, Peter Fraser. A History of the Late Medieval Siege, 1200-1500 (en anglès). Boydell & Brewer, 2010, p. 385. ISBN 1843834499.
Bibliografia
- Setton, Kenneth Meyer. A History of the Crusades, Volume VI: The Impact of the Crusades on Europe (en anglès). Univ of Wisconsin Press, 1990. ISBN 0299107442. «Setton»
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sixt IV |
| Precedit per: Pau II |
Papa 1471 - 1484 |
Succeït per: Innocenci VIII |
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
