So quadrifònic
From Wikipedia, the free encyclopedia
El so quadrifònic, similar al que avui seria un sistema envoltant 4.0, és un sistema sonor enregistrat en quatre pistes independents[1] i reproduït per quatre altaveus col·locats a 90° i situats en les quatre cantonades de la sala on s'escolta. Els senyals reproduïts són totalment (o en gran part) independents uns dels altres. La quadrifònic va ser la primera tecnologia de so envoltant de consum massiu i el predecessor del que avui coneixem com la tècnica Dolby-Surround i els seus successors. Aquest format va estar vigent entre els anys 1969 i 1980 i durant una dècada van ser milers els enregistraments realitzats en aquest format.
Comercialment va ser un fracàs a causa de diferents problemes tècnics en la seva implementació i per incompatibilitats en els formats. D'una banda, els formats d'àudio quadrifònic eren molt més cars de produir que un sistema estèreo. Per un altre, per a la seva reproducció es requeria d'amplificadors i decodificadors especials.