La Société de linguistique romane (en català, Societat de Lingüística Romànica) és una associació acadèmica que té per objectiu la promoció dels estudis sobre lingüística romànica.
Dades ràpides Dades, Nom curt ...
Tanca
La Société de linguistique romane és una associació acadèmica fundada per Adolphe Terracher i Oscar Bloch a París el 1924 i que associà aleshores un centenar de romanistes d'uns vint països diferents.[1] En els seus estatuts, s'especifica que és una societat que té per objectiu reunir les persones o institucions que s'interessen pels estudis de lingüística i filologia romàniques i volen contribuir a desenvolupar-los, així com publicar la Revue de Linguistique Romane i organitzar els congressos internacionals de Lingüística i Filologia Romàniques.[2]
La Société de Linguistique Romane organitza cada tres anys el Congrés Internacional de Lingüística i Filologia Romàniques. L'organització de congressos periòdics s'aturà durant la segona Guerra Mundial i l'associació no en va reprendre el ritme fins a 1953 amb el VII Congrés de Lingüística Romànica celebrat a Barcelona. Els darrers congressos han estat celebrats a València (2010),[3] Nancy (2013),[4] Roma (2016) i Copenhaguen (2019).
També publica, des de 1925, la Revue de Linguistique Romane on apareixen articles de recerca sobre lingüística romànica (sobre totes les llengües i des de totes les aproximacions metodològiques) i ressenyes. Els textos s'accepten en qualsevol llengua romànica; la revista apareix en dos fascicles anuals, el juny i el desembre. El Secretari-Administrador de la Societat és el director de la revista.[5]
El 2014 la societat tenia 1029 membres, dels quals 602 eren membres individuals, de 34 països diferents, i 427 eren biblioteques i institucions, de 45 països diferents.
- Ferdinand Brunot, de 1924 a 1928
- Karl Jaberg, de 1928 a 1930
- Giulio Bertoni, de 1930 a 1932
- Mario Roques, de 1932 a 1934
- Ramón Menéndez Pidal, de 1934 a 1937
- Mario Roques, de 1937 a 1940 i de 1953 a 1961
- Walther von Wartburg, de 1962 a 1965
- John Orr, de 1965 a 1966
- Antoni Maria Badia i Margarit, de 1966 a 1968, vicepresident i president en funcions per la mort de John Orr i de l'altre vicepresident Angelo Monteverdi (1967), i de 1968 a 1971
- Kurt Baldinger, de 1971 a 1974
- Bernard Pottier, de 1974 a 1977
- Manuel Alvar, de 1977 a 1980
- Eugenio Coseriu, de 1980 a 1983
- Aurelio Roncaglia, de 1983 a 1986
- Max Pfister, de 1986 a 1989
- Robert Martin, de 1989 a 1992
- Gerold Hilty, de 1992 a 1995
- Alberto Varvaro, de 1995 a 1998
- Marc Wilmet, de 1998 a 2001
- Günter Holtus, de 2001 a 2004
- Emilio Ridruejo, de 2004 a 2007
- Maria Iliescu, de 2007 a 2010
- Jean-Pierre Chambon, de 2010 a 2013
- David A. Trotter, de 2013 a 2015 (vicepresidents Roberto Antonelli i Fernando Sánchez Miret, en funcions per la mort de David Trotter (agost 2015))
- Roberto Antonelli, de 2016 a 2019
- Fernando Sánchez Miret de 2019-
- I Dijon (1928), organitzat per Adolphe Terracher
- II Sion / Disentis / Coira (1930), organitzat per Karl Jaberg i Jakob Jud. Congrés amb tres seus en els tres dominis lingüístics romànics de Suïssa.
- III Roma (1932), organitzat per Giulio Bertoni
- IV Bordeus (1934), organitzat per Adolphe Terracher
- V Niça (1937), organitzat per Mario Roques
- VI Lieja (1951), organitzat per Maurice Delbouille, per reprendre l'activitat després de la Guerra Mundial
- VII Barcelona (1953), organitzat per Antoni Griera i, principalment, per Antoni M. Badia i Margarit
- VIII Florència (1956), organitzat per Angelo Monteverdi
- IX Lisboa (1959), organitzat per Luís F. Lindley Cintra
- X Estrasburg (1962), organitzat per Georges Straka
- XI Madrid (1965), organitzat per Antonio Quilis
- XII Bucarest (1968), organitzat per Marius Sala
- XIII Québec (1971), organitzat per Jean-Denis Gendron i Marcel Boudreau
- XIV Nàpols (1974), organitzat per Alberto Varvaro
- XV Rio de Janeiro (1977), organitzat per Celso Ferreiro da Cunha
- XVI Palma (1980), organitzat per Francesc de Borja Moll i Aina Moll Marquès
- XVII Ais de Provença (1983), organitzat per Jean-Claude Bouvier
- XVIII Trèveris [Trier] (1986), organitzat per Dieter Kremer
- XIX Santiago de Compostel·la (1989), organitzat per Ramón Lorenzo
- XX Zuric (1992), organitzat per Gerold Hilty
- XXI Palerm (1995), organitzat per Giovanni Ruffino
- XXII Brussel·les (1998), organitzat per Marc Wilmet
- XXIII Salamanca (2001), organitzat per Carmen Pensado i Emilio Ridruejo
- XXIV Aberystwyth (2004), organitzat per David Trotter
- XXV Innsbruck (2007), organitzat per Maria Iliescu, Heidi Siller-Runggaldier i Paul Danler
- XXVI València (2010), organitzat per Emili Casanova
- XXVII Nancy (2013), organitzat per l'ATILF (CNRS - Universitat de la Lorena), presidit per Jean-Pierre Chambon
- XXVIII Roma (2016), organitzat per Roberto Antonelli.[6]
- XXIX Copenhaguen (2019), organitzat per Lene Schøsler[7]