From Wikipedia, the free encyclopedia
S'anomena Sociologia del Coneixement Científic (SCC) a la tendència que dona explicacions sociològiques de les creences científiques.
Aquest article o secció necessita l'atenció d'un expert en la matèria. |
Abans de la Segona Guerra Mundial la majoria dels treballs en història de la ciència i filosofia de la ciència tenien per objectiu legitimar i enaltir el mètode i els descobriments de la ciència occidental:[1] la primera exposava els esdeveniments o els investigadors que havien participat en la construcció de teories modernes i la segona cercava establir una definició formal de coneixement científic i mostrava poc interès per les pràctiques científiques i el seu context. Així, les relacions entre el coneixement científic, la tecnologia i la societat quedaven excloses d'una visió crítica.
Si bé des dels anys trenta diversos historiadors, sociòlegs i filòsofs han introduït, de manera aïllada,[1] noves perspectives (Alexander Koyré, Ludwik Fleck Merton o Thomas Kuhn en són un exemple), va ser gràcies als esdeveniments produïts a partir dels anys seixanta en la filosofia de la ciència i en la sociologia, juntament amb el context social, cultural i econòmic, que es va produir el canvi més important.[2]
Així, diversos investigadors (com Feyeraend, Toulmin o Hanson) s'interessaren per l'autoritat de la ciència i el poder de les institucions científiques, revisaren les teories científiques i el seu entorn cultural i analitzaren l'origen i el desenvolupament de les pràctiques científiques. L'aportació de Kuhn, segons la qual la ciència era un fet social basat en un consens organitzat i no una totalitat de les proposicions verdaderes regida per principis lògics i metodològics que no canviaven, va ser cabdal en el canvi de perspectiva.[3]
També les aportacions dels programes de Ciència, Tecnologia i Societat (CTS), els TPSP (Science, Technology and Public Policy) i els SEPP (Science, Engineering and Public Policy) van participar en la nova valoració de la ciència i la tecnologia i la seva relació amb la societat. Però va ser als anys setanta, amb la SCC, que es donà el canvi sociològic més important en relació a la imatge de la ciència i la tecnologia.[3]
A partir dels anys setanta va néixer una nova aproximació a la ciència: la Sociologia del coneixement Científic (SCC). Aquesta tendència, iniciada a la Universitat d'Edimburg[3] i desenvolupada, fonamentalment, a Europa, dona explicacions sociològiques de les creences científiques.
La SCC és un programa d'investigació crític i en oposició a la sociologia de la ciència de Merton[2] i a les anteriors versions filosòfiques que intenten explicar la naturalesa del coneixement. La SCC presenta diferències importants respecte a la filosofia de la ciència i la sociologia clàssica:[1]
L'objectiu principal de la SCC és explicar, de manera simètrica i imparcial, qualsevol tipus de creences sense fer cap judici sobre la seva veracitat, falsedat, racionalitat o irracionalitat. Amb tot, les investigacions que la integren no tenen per fonament promoure el relativisme o posicionar-se en contra del coneixement científic i la ciència, sinó el d'explicar perquè certes creences només tenen sentit en funció d'un context determinat.
La SCC ha transformat la imatge de la ciència i la seva autoritat en desmitificar la ciència i el coneixement científic, així com les comunitats d'investigadors i institucions que el produeixen:[2] no hi ha cap element extraordinari o sagrat, sinó que ciència i coneixement científic són una construcció social. És a dir, que, com qualsevol altra activitat social, depenen de convencions i negociacions i d'interessos i comunitats determinades i que, tant les primeres com els segons, es poden i s'han de poder explicar a través dels mateixos mètodes d'investigació que s'utilitzen per a altres grups socials.[2]
La SCC també ha diluït la distinció metodològica entre les ciències naturals i les ciències socials i també ha desqualificat arguments que s'utilitzen per desautoritzar ciències marginals al mostrar que sovint no existeixen diferències metodològiques o instrumentals fonamentals entre aquestes i les considerades científiques sinó, més aviat, diferències substantives. A més, la SCC també ha iniciat una actitud crítica envers els resultats presentats com a evidents o com que no es poden contestar.[4]
Amb tot, però, la SCC evidencia dos problemes: no aconsegueix superar la distinció que perspectives anteriors havien establert entre ciència, com a forma de coneixement, i tecnologia, com a forma d'acció[2] (si bé la teoria de l'actor-xarxa sí que ho fa); i redueix progressivament el camp d'estudi i les voluntats explicatives del coneixement científic i la ciència.[2]
Diversos estudis de cas comparteixen, majoritàriament, les característiques de la tradició de la SCC, si bé les diferències entre ells permeten afirmar l'existència de diversos programes o escoles.
La diferència més primordial entre aquests programes i autors és que el Programa Fort de SCC planteja una aproximació macrosociològica a la relació entre els factors socials i les declaracions dels científics (per exemple, parla de grans estructures o institucions socials), mentre que la resta de programes opten per una aproximació microsociològica en posar l'accent en les accions i interaccions entre els actors i en com es construeix el significat.[4]
A continuació es descriuen breument els programes de la SCC, si bé cal considerar que també són importants les aportacions de diversos autors al tema del gènere i coneixement, des d'una perspectiva feminista, així com al tema de l'imperialisme i ciència.[1]
Vegeu Teoria de l'actor-xarxa
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.