Solimà I el Magnífic
Sultà de l'Imperi Otomà / From Wikipedia, the free encyclopedia
Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566). A Occident és conegut com a Solimà el Magnífic, mentre que en el món islàmic ho és com a Solimà el Legislador (turc: Kanuni; àrab: القانونى, al‐Qānūnī).
Retrat de Solimà el Magnífic, atribuït a Ticià vers el 1530 | |||||||||||||
Nom original | I. Süleyman (turc modern) سليمان (Sulaymān) (turc otomà) | ||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||||||||||
Naixement | 6 novembre 1494 Trebisonda | ||||||||||||
Mort | 6 setembre 1566 (Gregorià) (71 anys) Szigetvár | ||||||||||||
Causa de mort | Causes naturals (Disenteria ) | ||||||||||||
Sepultura | Mesquita de Solimà a Constantinoble | ||||||||||||
Soldà de l'Imperi Otomà | |||||||||||||
30 de setembre de 1520 – 7 de setembre de 1566 (46 anys) | |||||||||||||
← Selim I Selim II → | |||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||
Religió | Islam | ||||||||||||
Activitat | |||||||||||||
Camp de treball | Domini militar i política | ||||||||||||
Ocupació | poeta, cap militar, legislador, governant, polític | ||||||||||||
Carrera militar | |||||||||||||
Lleialtat | Imperi Otomà | ||||||||||||
Altres | |||||||||||||
Títol | Kanuni (creador de lleis) | ||||||||||||
Dinastia | Dinastia Osman | ||||||||||||
Cònjuge | Roxelana | ||||||||||||
Parella | Fülane Hatun Gülfem Hatun (en) | ||||||||||||
Fills | Şehzade Mustafà, Selim II, Şehzade Baiazet (entre d'altres) | ||||||||||||
Pares | Selim I Ayşe Hafsa Sultan | ||||||||||||
Germans | Hatice Sultan, Beyhan Sultan, Sah Sultan (en) , Fatma Sultan i Hafize Sultan (en) | ||||||||||||
|
Fill de Selim I, de jove va governar diverses províncies de l'Imperi, i va accedir al sultanat a la mort del seu pare. Ben aviat va iniciar una sèrie d'exitoses campanyes militars a Belgrad, Rodes i Hongria i va assolir una clara hegemonia al Mediterrani Oriental. Després d'haver derrotat i mort Lluís II d'Hongria a la batalla de Mohács, saquejà i ocupà Buda, la capital hongaresa, i imposà vassallatge al principat de Transsilvània, on instal·là Joan Szapolya. Va arribar a assetjar Viena sense èxit en dues ocasions (1529 i 1532), i va exercir un important domini de la zona dels Balcans, establint les bases d'una forta rivalitat amb la Dinastia dels Habsburg que s'allargaria durant segles.[1]
Signada la pau amb Àustria, va dirigir la seva atenció cap a la Guerra otomano-safàvida a l'est, obtenint importants victòries a l'Àsia i assegurant el control de Bagdad i de grans extensions de Mesopotàmia, l'Azerbaidjan i el Golf Pèrsic. Mentrestant a la Mediterrània, hi operaven eficaçment els seus almiralls corsaris Barba-rossa i Turgut Reis, que aprofitaren les rivalitats entre Francesc I de França i Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic per assolir una sèrie d'importants victòries contra la Monarquia d'Espanya i el Sacre Imperi a la península Itàlica i a les Illes Balears i asseguraven el control de Tunis i Algèria. No obstant això van ser derrotats al Setge de Malta per l'Orde de l'Hospital.
A l'interior, les rivalitats entre els seus fills i llurs intents de sedició, atiats per les intrigues de l'harem i, especialment, per la seva muller Roxelana, acabaren amb les execucions del primogènit Mustafà (1553) i de Baiazet (1561) i el triomf del futur Selim II.[1]
La seva tasca administrativa és equiparable a les seves victòries militars. Com a estadista, reorganitzà l'administració promulgant un nou codi legislatiu amb un sistema impositiu més just i modern, reduint les penes d'alguns delictes menors i castigant alguns oficials corruptes. Va tenir també una especial atenció a les minories cristianes i jueves que vivien a l'Imperi i va incrementar notablement el nombre de centres educatius. Va ser reconegut per envoltar-se d'excel·lents col·laboradors, els quals solia elegir pels seus mèrits, sense tenir en compte el seu estatus o rang social. Entre aquests destaquen els polítics Pargali Ibrahim Paixà i Damat Rüstem Paixà, l'arquitecte i urbanista Sinan i o el poeta Baki.
Solimà I és reconegut com un dels líders més importants de l'Imperi Otomà que, sota el seu regnat, va arribar a la seva edat d'or i l'apogeu del seu poder i influència.