Somàlia
estat de l'est d'Àfrica / From Wikipedia, the free encyclopedia
Somàlia (somali: Soomaaliya; àrab: الصومال, aṣ-Ṣūmāl), oficialment República Federal de Somàlia (somali: Jamhuuriyadda Federaalka Soomaaliya; àrab: جمهورية الصومال الفدرالية, Jumhūriyyat aṣ-Ṣūmāl al-Fidirāliyya), abans coneguda com a República Somali Democràtica, és un Estat de l'est d'Àfrica amb costa al golf d'Aden i a l'oceà Índic. Limita amb Djibouti al nord, amb Etiòpia a l'oest i amb Kenya al sud-oest. La capital n'és Muqdisho, també coneguda amb el nom italià de Mogadiscio.
Jamhuuriyadda Federaalka Soomaaliya (so) جمهورية الصومال الفدرالية (ar) Soomaaliya (so) 𐒈𐒝𐒑𐒛𐒐𐒘𐒕𐒖 (so) | |||||
Himne | Qolobaa Calankeed (2012) | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Capital | Mogadiscio | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 11.031.386 (2017) (17,3 hab./km²) | ||||
Idioma oficial | somali àrab | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 637.657 km² | ||||
Punt més alt | Mont Shimbiris (2.460 m) | ||||
Punt més baix | oceà Índic (0 m) | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | 1960 | ||||
Dia festiu | |||||
Organització política | |||||
Forma de govern | república federal | ||||
• President | Xasan Sheekh Maxamuud (2022–) | ||||
Òrgan executiu | Govern Federal de Somàlia | ||||
• Primer ministre | Mohamed Hussein Roble (en) (2020–) | ||||
Òrgan legislatiu | Parlament Federal de Somàlia , | ||||
Membre de | |||||
PIB nominal | 7.628.000.011 $ (2021) | ||||
Moneda | xíling somali | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
Domini de primer nivell | .so | ||||
Prefix telefònic | +252 | ||||
Telèfon d'emergències | 999, 888 (en) i 555 (en) | ||||
Codi país | SO | ||||
Actualment, hi ha un govern de transició (Govern Federal de Transició, GFT) reconegut internacionalment, que controla la capital Mogadiscio, la ciutat de Baidoa i alguns altres llocs de l'Estat, amb l'ajut de l'Exèrcit etíop. Puntland i Galmudug al nord-est, són estats autònoms que reconeixen el GFT (en canvi, aquest no ha reconegut de moment Galmudug). La major part de l'antiga Somàlia Britànica està en poder del govern de la República de Somalilàndia (Puntland, Maakhir i Estat de Northland en controlen alguns districtes orientals; Maakhir i Northland no estan reconeguts de moment pel GFT). La resta de l'Estat està en mans de milícies de clans i combatents islamistes.
Somàlia, l'Estat més oriental d'Àfrica, ocupa una àrea de 637,540 km². Se situa a la punta d'una regió coneguda habitualment com la Banya d'Àfrica -a causa del seu semblant en el mapa amb la banya d'un rinoceront- de la qual també en formen part Etiòpia i Djibouti.
El territori somali està compost principalment per planes, altiplans i terres elevades. Al nord, tot i això, les muntanyes Karkara se situen a una distància considerable del Golf d'Aden.
El temps hi és càlid durant tot l'any, excepte als territoris de major altitud del nord de l'estat. Tot i estar localitzat a l'Equador terrestre, la pluja hi és rara, i la major part de Somàlia es troba en terreny semiàrid, adequat només per al pasturatge nòmada que practica més de la meitat de la població. Només en àrees del nord-oest i sud-oest, hi ha pluges moderades, on es troben els dos rius més importants i s'hi practica una activitat agrícola de certa importància.
La geologia local suggereix la presència de valuosos jaciments minerals.
La llarga costa de Somàlia (3.025 quilòmetres) ha tingut Importància històrica, perquè permetia el comerç del Pròxim Orient amb l'Àfrica Oriental i, actualment, com a camí de pas obligat cap al canal de Suez.
Clima
El clima hi pot ser tropical, subtropical, àrid i semiàrid. Normalment, la temperatura mitjana arriba als 27,8 °C, però pot baixar fins als 0 °C a les zones de muntanya i pujar als 47 °C a les costes. Els vents monzònics condicionen la presència de dues estacions: la seca, de setembre a desembre, i la de les pluges, de març a maig. La pluviositat té una mitjana anual molt baixa, de només 280 mm.
A causa de la proximitat de Somàlia a l'Equador, no hi ha gaire variació estacional en el seu clima. Les condicions caloroses prevalen al llarg de tot l'any, amb vents i pluges monsòniques periòdiques irregulars. La mitjana de les temperatures màximes diàries és de 30 a 40 °C, excepte en elevacions més altes al llarg de la costa oriental, que és afectada per un corrent marí fred.
El rang més alt en el clima es produeix al nord, on el mes de juliol les temperatures de vegades superen els 45 °C a les planes litorals i cauen per sota del punt de congelació el mes de desembre a l'altiplà.[1][2]
A diferència dels climes de la majoria d'estats en aquesta latitud, Somàlia té un clima més àrid a les regions del nord-est i central, i semiàrid al nord-oest i sud. Al nord-est, la precipitació anual és inferior a 100 mm; a l'altiplà central, és d'uns 200 a 300 mm. El nord-oest i el sud-oest del país reben molta més pluja, amb una mitjana de 510–610 mm a l'any. Encara que les regions costaneres són calorosees i humides durant tot l'any, l'interior és típicament sec i calent.
Hi ha quatre estacions principals al voltant de les quals giren la vida pastoral i agrícola, aquestes són dictades pels canvis en els patrons del vent. La temporada de desembre a març és anomenada Jilal i és la temporada més seca de l'any. La principal temporada de pluges, coneguda com la Gu, dura d'abril a juny. Aquest període es caracteritza pels monsons del sud-oest que rejoveneixen la terra de pasturatge, especialment a l'altiplà central i, breument, transformen el desert en una exuberant vegetació. De juliol a setembre, és la segona temporada seca, anomenada Xagaa. El Dayr, que és l'estació de pluges més curta, dura d'octubre a desembre.
Ecologia
El territori de Somàlia està format fonamentalment per sabana i desert. Segons WWF, la major part de l'interior de l'estat, i part de la costa, correspon a l'ecoregió anomenada sabana arbustiva de Somàlia. Els deserts ocupen les zones costaneres del nord i centre: prada i matoll xeròfils d'Etiòpia al nord-oest, matoll xeròfil montà de Somàlia al nord-est i prada i matoll de Hobyo al centre-est. Al nord-oest, a la frontera amb Etiòpia, una petita extensió de la selva montana d'Etiòpia penetra en territori somali. Al sud, es troben els límits septentrionals de la selva mosaic costanera de Zanzíbar i del manglar d'Àfrica oriental.
Divisió administrativa
Legalment, continua vigent la divisió administrativa que va existir fins al 1991.
Somàlia està dividida administrativament en 18 regions (en singular, gobolka).
Les regions són:
Demografia
Somàlia té una població estimada de 9,3 milions de persones. Aquestes estimacions són difícils d'ajustar a causa de la complicada situació política de l'Estat, i també a la naturalesa nòmada de gran part dels seus habitants. L'últim cens és de 1975, i és en el que es basen alguns dels analistes estrangers. Amb tot, l'índex de creixement de la població de Somàlia és un dels més alts d'Àfrica i del món, tenint així estimacions en un rang de 15 a 25 milions d'habitants, segons altres demògrafs.
Actualment, el 60% dels somalis són pastors nòmades o seminòmades de vaques, camells, ovelles i cabres. Un 25% dels habitants són grangers assentats a les regions fèrtils entre els rius Juba i Shebelle, al sud del país. La resta de la població es concentra a les àrees metropolitanes.
Com a conseqüència de la Guerra Civil Somali, Somàlia té una gran comunitat de refugiats fora del país, una de les majors d'Àfrica. Es calcula que poden rondar el milió de persones refugiades fora del continent.
D'acord amb estimacions del 2012, les cinc ciutats més poblades de Somàlia sobrepassaven els 90.000 residents. Aquestes són: Mogadiscio (1.588.173 habitants), Hargeysa (478.514), Burao (155.832), Bosaso (107.326) i Beledweyne (94.157).
Població: 9.330.872
Estructura d'edats:
0-14 anys:
44,4% (homes 1.973.294; dones 1.961.083)
15-64 anys:
53% (homes 2.355.861; dones 2.342.988)
65 anys o més:
2,6% (homes 97.307; dones 132.805) (estimació 2006)
Taxa de creixement de població: 2,85% (estimació 2006)
Taxa de natalitat: 45,13 naixements/1.000 habitants (estimació 2006)
Taxa de mortalitat: 16,63 morts/1.000 habitants (estimació 2006)
Taxa de migració neta: 0 migrant (s) / 1.000 habitants (estimació 2006)
Ràtio de sexes:
en néixer:
1,03 homes / dona
menys de 15 anys:
1,01 homes / dona
15-64 anys:
1,01 homes / dona
65 anys o més:
0,73 homes / dona
població total:
1 home / dona (estimació 2006)
Taxa de mortalitat infantil: 114,89 morts/1.000 naixements (estimació 2006)
Esperança de vida en néixer:
població total:
48,47 anys
homes:
46,71 anys
dones:
50,28 anys (estimació 2006)
Taxa de fertilitat total: 6,76 fills nascuts / dona (estimació 2006)
Nacionalitat:
nom:
Somali (s)
adjectiu:
Somali
Grups ètnics: somali 96%, bantu 3,1%, blancs i altres 0,9%
Religions: musulmans 98,4% (sunnites), cristianisme i altres religions 1,6%
Idiomes: somali (oficial), àrab, italià, anglès
Alfabetisme:
definició:
de 15 anys o més que poden llegir i escriure
població total:
37,8%
homes:
49,7%
dones:
25,8% (estimació 2001)[3]
Llengües
La majoria de la població parla el somali i és l'idioma oficial de Somàlia, el qual és membre de les llengües cuixítiques. Forma part de la família de llengües afroasiàtiques, i els idiomes més propers són l'àfar i l'oromo. El somali és el millor documentat de les llengües cuixítiques, amb estudis que es remunten al 1900. Va ser adoptat com a idioma oficial pel president Siad Barre l'octubre de 1972. L'alfabet va ser desenvolupat pel lingüista somali Shire Jama Ahmed, específicament per a aquest idioma, i utilitza totes les lletres de l'alfabet llatí-anglès modern, a excepció de la P, V i Z.
Els dialectes del somali es concentren en tres grups: del nord, benaadir i maay. El somali nord constitueix la base del somali estàndard. El benaadir (també anomenat somali de la costa) és parlat a la costa Benadir des Cadale fins al sud de Mercat, inclòs Mogadiscio, com també al territori adjacent terra endins. Els dialectes costaners tenen fonemes addicionals que no existeixen en el somali estàndard. El maay, el parlen principalment els clans Digil i Mirifle (Rahanweyn) a la zona sud de Somàlia.
També hi és oficial l'àrab. Molts el parlen, a causa d'antics llaços històrics amb el món àrab, la influència i llarg abast dels mitjans de comunicació, les condicions geogràfiques i l'educació religiosa. L'anglès és també àmpliament utilitzat i ensenyat, per motius històrics. L'italià va ser un idioma important, per motius també històrics, però la seva influència va disminuir significativament després de la independència. Ara se sent amb més freqüència entre les generacions més grans. Altres idiomes minoritaris inclouen el bravanese, una variant del suahili que es parla al llarg de la costa pel poble bravanese.
En comparació amb altres estats africans, a Somàlia es parlen pocs idiomes. Això es deu probablement a la constant comunicació que van mantenir entre si les ètnies en el passat.
Religió
La religió prevalent a Somàlia ha canviat al llarg de la història. Cada nació o imperi que ha dominat el país, ha intentat imposar la seva religió i, amb això, un conjunt de tradicions i creences. Ho van fer els anglesos, que van intentar imposar-hi el protestantisme. Els italians ho van intentar amb el feixisme, encara que no van fer més esforços per imposar-se religiosament.
Actualment, la religió predominant a Somàlia és l'islam, amb poques excepcions. Practiquen l'islam sunnita. Aquest fet reforça la idea que l'estat s'està distanciant més de la resta de l'Àfrica, ja que els seus veïns practiquen el cristianisme o religions natives. La constitució de Somàlia també defineix l'islam com a religió oficial de la República de Somàlia. Practicar l'islam reforça encara més les distincions establertes entre somalis i els seus veïns immediats de l'Àfrica, molts dels quals són cristians (en particular, losamhara i altres d'Etiòpia) o adherents a religions indígenes.
L'ideal islàmic és una societat organitzada per a implementar els preceptes islàmics en la qual no existeix cap distinció entre les esferes secular i religiosa. Entre els somalis, aquest ideal s'ha aconseguit menys al nord que entre alguns grups assentats a la regions del sud, on els líders religiosos formen una part important de l'estructura política i de l'estructura social. Entre els nòmades, les exigències de la vida de pastorvan donar major pes al paper del guerrer, i s'espera que els líders religiosos es mantinguin al marge de qüestions polítiques.
El paper dels funcionaris religiosos començà a disminuir en les dècades de 1950 i 1960 com a part de les seves competències jurídiques i educatives i les seves responsabilitats van ser transferides a les autoritats seculars. La posició dels líders religiosos va canviar substancialment després de la revolució del 1969 i la introducció del socialisme científic. Siad Barre va insistir que la seva versió del socialisme és compatible amb els principis de l'Alcorà i va condemnar l'ateisme. Els líders religiosos, però, van ser advertits de no participar en la política.
Tot i la manca d'un govern nacional, Somàlia ha mantingut una forta economia informal, basada principalment en la ramaderia, en la transferència i remeses de fons, i en les telecomunicacions. L'agricultura és el sector més fort, i la ramaderia representa un 40% del PIB i més de 50% de les exportacions.[4]
És un dels estats més pobres del planeta, amb relativament pocs recursos naturals. La major part de l'economia va ser devastada en la Guerra Civil. Gran part de la seva població és nòmada o seminòmada i viu de la cria de bestiar. La banana és un altre important producte d'exportació. Sucre, sorgo, blat de moro i peix són produïts només per al mercat intern.
Principals dades sobre l'economia de Somàlia:
- PIB - Producte Interior Brut (2002):
- PIB - per capita (2005): U $ 600
- Inflació mitjana anual:
- Deute extern aprox. (2001): 2.562 milions de $ EUA.
- Importacions (2001): 343 milions de $ EUA.
- Exportacions (2000): 126 milions de $ EUA.
Estructura del PIB el 2001:
- Per sectors econòmics, distribució del PIB total:
- Agricultura, silvicultura i pesca:
- Indústria:
- Indústries, construccions i mineria:
- Serveis i construcció:
- Principals Països Clients: Aràbia Saudita i Iemen.
- Principals Països Proveïdors: Djibouti, Kenya i l'Índia.
La República de Somàlia és un Estat federal, el règim de govern és actualment transitori i sotmès a fideïcomís de tres organitzacions internacionals (les Nacions Unides i la Unió Africana) i un tercer Estat mediador (Estats Units), i que s'estructura mitjançant Institucions Federals transitòries o de Transició adoptades en l'anomenada Carta Federal transitòria del 2004, resultat dels acords assolits en la Conferència de Nairobi celebrada aquest mateix any:
- Un president de la República, que és el cap de l'Estat;
- Un Consell de ministres o Govern Federal Transitori, que es constitueix en poder executiu de transició, i que integra al president de la República, al primer ministre i als altres ministres federals designats pel Premier.
- Un Parlament Federal Transitori (poder legislatiu), compost per 450 diputats federals que representen els clans de Somàlia;
- Un sistema judicial Transitori (poder judicial) integrat pel Tribunal Suprem Federal, el Tribunal Transitori d'Apel·lacions, i els altres òrgans judicials establerts per llei federal.
L'Estat va estar en guerra amb Etiòpia entre 1964 i 1987 pels reclams d'autonomia d'Ogaden. El 1991, el territori de Somalilàndia, part de la zona nord, es va autodeclarar independent. El general Said hi va governar entre 1969 i 1991. La unitat efectiva de l'estat va desaparèixer des de llavors, malgrat les missions de l'ONU i dels Estats Units. Van aparèixer "ministeriats", que van causar la pèrdua del reconeixement internacional fins a caure en una anocràcia.
Altres grans regions com Puntlàndia i Galmudug s'han autodeclarat autònomes recentment. Aquests tres territoris autònoms, Somalilàndia, Puntlàndia i Galmudug, no tenen reconeixement internacional.
Criminalitat
Per causa de la feblesa de l'estructura estatal, la criminalitat ha estat un problema creixent durant les últimes dècades. Un problema és la pirateria marítima, amb atacs als vaixells d'altres països al golf d'Aden o prop de la costa de Somàlia.
Període anterior al 1969
- Partit Digil i Mirifle
- Partit Somali Independent Constitucional
- Lliga de la Joventut Somali
- Lliga Nacional Somali
- Lliga de la Gran Somàlia
- Moviment Democràtic Somali
- Unió Marehan
- Partit Unit Somali
- Front Nacional Unit
- Congrés Nacional Somali
- Unió Democràtica Somali
- Unió Nacional Africana Somali (SANU)
- Lliga de la Joventut Hawiye
- Partit Democràtic Somali
- Partit Liberal de la Joventut Somali (fusió dels dos anteriors)
Partits del període 1969-1976
Partit únic del període 1976-1990
Oposició clandestina o a l'exili 1976-1990
- SODAF, o Front Somali d'Acció Democràtica FSOAD
- Front Democràtic per l'Alliberament de Somàlia, comunista
- Partit dels Treballadors Somalis, comunista
- Front de Salvació de Somàlia Darod (Majeerteen)
- Front Democràtic de Salvació Somali, Darod (Majeerteen)
- Moviment Nacional Somali, Issaq
- Congrés de la Somàlia Unificada, Hawiye
- Moviment Democràtic de Somàlia, Rahanweyn
- Front Unit Somali, Issa
- Front Nacional Somali
- Moviment Patriòtic Somali
- Organització Muke de Somalis Africans
- Moviment Nacional Somali del Sud
- Unió Nacional Democràtica Somali
- Unió Nacional Somali
- Front Unit Somali
- Partit Unit Somali
- Aliança Democràtica Somali (creat vers 1990 a Somalilàndia; va desaparèixer abans del 2002)
- Aliança Nacional Somali
- Aliança de Salvació de Somàlia
- Consell de Reconciliació i Restauració de Somàlia
- Forces Aliades Somalis
- Aliança de la Vall del Juba
- Exèrcit de Resistència Rahanweyn
- Aliança per la Restauració de la Pau i Contra el Terrorisme
- Partit de la República de Somàlia Unida
- Lliga Nacional Democràtica (d'Hiiraan)
- Al-Itihhad al-Islamiyya (dissolt el 2001)
- Partit de la Joventut Musulmana
- Unió de Corts Islàmiques de Somàlia
- Al-Shabaab
- Moviment de la Joventut Mujahideen
- Aliança pel Nou Alliberament de Somàlia
Somàlia presenta conflictes territorials amb tots els seus veïns: amb Etiòpia bàsicament per l'Ogaden, que forma la major part de l'Estat somali d'Etiòpia; a Kenya, per la regió al nord del país poblada de somalis i on actuen periòdicament els anomenats shiftes; i amb Somaliland (a més del fet que la separació no és reconeguda) als districtes fronterers de Sool i Sanaag, que són reclamats per la República Independent de Somaliland i per la República Autònoma de Puntland (dins Somàlia).