Sonata per a flauta en sol major (HWV 363b)
Sonata de G. F. Händel / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Sonata per a flauta en sol major (HWV 363b) fou composta entre 1711 i 1716 per Georg Friedrich Händel com a Sonata per a oboè en fa major (HWV 363a). Més tard, va ser modificada per algú desconegut, transportada a sol major i escrita per a flauta i teclat (clavicèmbal). L'obra també es coneix com a Opus 1 núm. 5. i aparegué publicada el 1726 o una mica més tard per l'editor de Londres Walsh, en una edició falsament atribuïda a Jeanne Roger d'Amsterdam. Altres catàlegs de música de Händel la referencien com a HG xxvii,19; i HHA iv/3,28.[1]
Títol original | Flute Sonata in G major |
---|---|
Forma musical | sonata per a flauta |
Tonalitat | sol major |
Compositor | Georg Friedrich Händel |
Catalogació | HWV HWV 363b |
Part de | Sonates per a flauta de Händel |
Instrumentació | flauta i clavicèmbal |
Ambdues edicions, la de Walsh i la de Chrysander (basada en la de Walsh) indiquen que la sonata és per flauta ("traversiere" o "traverso"), i la van publicar com a Sonata V.
Una interpretació típica de l'obra dura aproximadament set minuts i mig.