Spirídon Samaras - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Spirídon Samaras.

Spirídon Samaras

De Viquipèdia

Infotaula de personaSpirídon Samaras

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(el) Σπυρίδων Σαμάρας Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 novembre 1861 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Illa de Corfú (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 març 1917 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris (1882–1885)
Conservatori d'Atenes (1875–1882) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCantant, actor i compositor Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAngelo Mascheroni (en) Tradueix, Jules Massenet, Léo Delibes, Théodore Dubois i Charles Gounod Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Musicbrainz: a17ee098-6930-44e5-bf97-ce7c51b0dc3b IMSLP: Category:Samaras,_Spyridon Modifica els identificadors a Wikidata

Spirídon Samaras (en grec Σπυρίδων Σαμάρας), també conegut com a Spiros Samaras (Σπύρος Σαμάρας) o Spiro Samara (Corfú, 17 de novembre de 1861Atenes, 25 de març de 1917), fou un compositor grec, particularment admirat per les seves òperes, influïdes per Puccini. És el compositor grec més cèlebre internacionalment abans de Dimitris Mitrópoulos.

Del 1875 al 1882 va estudiar al Conservatori d'Atenes, i posteriorment va fer-ho al Conservatori de París, on fou deixeble de Jules Massenet, Léo Delibes i Charles Gounod, entre d'altres; va residir a la capital francesa del 1882 al 1885. Va traslladar-se després a Itàlia, on va dur a terme principalment la seva carrera musical i va escriure la major part de les seves 15 obres, entre òperes i operetes. Va tornar a Grècia el 1911.

És conegut per haver compost l'himne olímpic, amb lletra de l'escriptor i poeta grec Kostís Palamàs, que es va interpretar per primera vegada als Jocs de la I Olimpíada a Atenes el 1896. Altres composicions musicals van acompanyar les cerimònies d'obertura dels Jocs següents fins que, als Jocs de Roma del 1960, es va declarar la composició de Samaras i Palamàs himne olímpic oficial (decisió presa per la Sessió del Comitè Internacional Olímpic el 1958).

Obra

Coberta del llibret original de Flora mirabilis (1887)
Coberta del llibret original de Flora mirabilis (1887)

Òperes

  • Torpillae (Atenes, 1879)
  • Olàs (1882; actualment perduda)
  • Flora mirabilis (Teatro alla Scala, Milà, 1886)
  • Medgé (Teatro Constanzi, Roma, 1888)
  • Messidor (escrita abans del 1891; actualment perduda)
  • Lionella (Teatro alla Scala, Milà, 1891)
  • La martire (Teatro Lirico Internazionale, Milà, 1894)
  • La furia domata (Teatro Lirico Internazionale, Milà, 1895)
  • Storia d'amore o La biondinetta (Teatro Lirico Internazionale, Milà, 1903)
  • Mademoiselle de Belle-Isle (Teatro Politeama, Gènova, 1905)
  • Rhea (Teatro Verdi, Florència, 1908)
  • Tigra (1911; inacabada)

Operetes

  • Pólemos en polemo (Atenes, 1914)
  • Pringuípissa tis Sàssonos (Atenes, 1915)
  • Kritikopoúla (Atenes 1916)

Música per a piano

  • Scènes Orientales: Quatre Suites caractéristiques (1882)
  • Bohémienne (1888)

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Spirídon Samaras
  • George Leotsakos: The New Grove Dictionary of Opera, ed. Stanley Sadie (1992).
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Spirídon Samaras
Listen to this article