Sulpícia (segle I aC)
poetessa romana del segle I aC, d'estil elegíac / From Wikipedia, the free encyclopedia
Sulpícia, en llatí Sulpicia, va ser una poeta que va viure durant el regnat d'August. Va ser la filla de Servi Sulpici Rufus; el seu oncle i guardià va ser Messal·la Corví, un important mecenes de la literatura.[1]
Aquest article tracta sobre la poeta del segle I aC. Vegeu-ne altres significats a «Sulpícia». |
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle I aC |
Mort | valor desconegut |
Activitat | |
Camp de treball | Poesia |
Ocupació | poetessa, escriptora, elegista |
Període | República Romana tardana |
Família | |
Família | Sulpicii Rufi (en) |
Pares | Servi Sulpici Rufus i Valeria (en) |
Parents | Marc Valeri Messal·la Corví (oncle matern) |
Els seus versos es van conservar amb els de Tibul en el tercer llibre d'elegies, l'apèndix tibul·lià,[2] que se li va atribuir durant molt de temps. Consisteixen en sis poemes elegíacs (3.13-18) dirigits a un amant anomenat Cerint (Cerinthus). Cerint va ser probablement un pseudònim. Cerint, de vegades s'ha pensat que es refereix a Cornutus, dirigit per Tibul en dues de les seves elegies, probablement l'aristòcrata Caecilius Cornutus. Unes investigacions recents s'han allunyat d'intentar identificar Cerint amb una figura històrica i intenten buscar les implicacions literàries del pseudònim.[3]
Durant molt de temps molts acadèmics van considerar Sulpícia una autora aficionada, només destacada pel seu gènere. Aquesta visió va ser desafiada per Santirocco en un article publicat el 1979,[4] i posteriorment s'ha investigat més a fons el mèrit literari d'aquesta col·lecció de poemes.[5]
Alguns crítics[6][7] han intentat canviar l'opinió que els poemes atribuïts a Sulpícia eren escrits per una dona; Hubbard suggereix que el contingut dels poemes és massa arriscat per haver estat pensat per una aristòcrata de l'antiga Roma, mentre que Habinek i Holzberg suggereixen que els poemes són massa sofisticats per haver estat escrits per una dona.[8] En una visió general de la crítica de Sulpícia, Alison Keith va descriure la lògica de l'article de Hubbard com "tortuosa" i també posa en relleu els problemes en els intents de Holzberg i Habinek d'esborrar l'autoria femenina.[9] En canvi, Hallett argumenta per augmentar el nombre de poemes atribuïts a Sulpícia, i incloure els poemes 8-12 del Corpus Tibullianum, que anteriorment s'havia atribuït a l'amic de Sulpícia ("amicus Sulpiciae").[10]