Supergegant blau

Els supergegants blaus són estels de gran grandària en els quals els processos de fusió nuclear es desenvolupen a tal ritme que l'hidrogen es consumeix en quantitats ingents, cosa que els converteix en els estels més actius de tots els que es coneixen. A conseqüència d'això, aquestes estrelles són summament calentes, corresponent-los el color de les seves superfícies (blava o blanc blavós) als grups espectrals O i B. Així mateix, la vida mitjana d'aquestes estrelles és molt curta en comparació amb la d'altres de menor grandària, ja que es consumeixen literalment en un breu espai de temps, acabant la seva existència en forma de supernoves i deixant com a residu final una estrella de neutrons o un forat negre.

Els supergegants blaus no han de ser confosos amb les gegants blaves, com Murzim (β Canis Majoris).

Principals supergegants blaus

Probablement, el supergegant blau més conegut és Rigel (β Orionis), que amb magnitud aparent +0,12 és el supergegant blau més brillant del cel nocturn. La seva lluminositat real és unes 66.000 vegades major que la del Sol i la seva massa és de l'ordre de 20 masses solars. També en la constel·lació d'Orió són supergegants blaus Alnilam (ε Orionis), Alnitak (ζ Orionis) i Saiph (κ Orionis). Així mateix, era un supergegant blau el progenitor de la supernova SN 1987A, de nom Sanduleak -69° 202a, en el Gran Núvol de Magalhães.

En la taula següent, es recullen alguns dels supergegants blaus més coneguts.

Més informació Nom, Constel·lació ...

Nom	Constel·lació	Tipus espectral	Lluminositat^* (sols)	Temperatura (K)	Distància (Anys llum)
Rigel	α Orionis	B8 Ia	66.000	11.000	910
Alnitak	ζ Orionis	O9.5 Ib	100.000	31.000	800
Naos	ζ Puppis	O5 Ia	790.000	42.400	1400
Aludra	η Canis Majoris	B5 Ia	66.000	13.500	2000
Menkib	ζ Persei	B1 Ib	105.000	23.000	982

Tanca

^{*bolomètrica}

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Supergegant blau