Svend II de Dinamarca
From Wikipedia, the free encyclopedia
Svend II Estridsson;[1] (1019 – 28 Abril 1076) fou Rei de Dinamarca del 1047 fins a la seva mort el 1076. Era fill d'Ulf Jarl i Estrid Svendsdatter. Es va casar tres vegades i va tenir més de vint fills amb les seves dones i diverses concubines. Entre els seus fills hagué cinc futurs reis: Harald III, Canut IV, Olav I, Eric I de Dinamarca i Niels.
Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Nom original | (da) Sven Estridsen |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1020 (Gregorià) Anglaterra |
Mort | 28 abril 1076 (55/56 anys) Dinamarca |
Causa de mort | Causes naturals |
Sepultura | Catedral de Roskilde |
Monarca de Dinamarca | |
1047 – 28 abril 1076 ← Magne Olavsson – Harald III de Dinamarca → | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme |
Activitat | |
Lloc de treball | Dinamarca |
Ocupació | monarca |
Altres | |
Títol | Rei |
Família | Casa d'Estridsen |
Cònjuge | Gyda de Suède Gunnhildr Sveinsdóttir Thora Torbergsdatter |
Parella | Gunnhildr Sveinsdóttir |
Fills | Harald III de Dinamarca ( ) Ingerid de Dinamarca ( ) Sigrid de Danemark ( ) Sven le Croisé ( Gunnhildr Sveinsdóttir) Benedict ( ) Ubbe ( ) Nicolau I de Dinamarca ( ) Eric I de Dinamarca ( ) Sven Svensson ( ) Canut IV de Dinamarca ( ) Olav I de Dinamarca ( ) Bjørn Svendsen ( ) |
Pares | Ulf Thorgilsson i Estrid Svendsdatter |
Germans | Beorn Estrithson (en) i Asbjørn |
Tanca