Artritis reactiva
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'artritis reactiva (AR) és una malaltia autoimmunitària, un tipus d'espondiloartropatia seronegativa[1] sovint lligada a l'HLA-B27,[2] que es caracteritza per una resposta immunitària anòmala davant majoritàriament d'una infecció bacteriana en diverses parts del cos. Per això rep el nom d'artritis reactiva.[3] La prevalença de l'AR en els individus HLA-B27 positius és entre cinc i deu vegades major que la de la població general.[4] Té símptomes similars a altres artritis, entre ells dolor i rigidesa articular en maluc,[5] genoll, turmell i artells que milloren amb l'activitat física.[6] Aquest tipus d'artritris afecta les extremitats inferiors en un 90-95 per cent dels casos i a les superiors en un 60-65 per cent. El primer episodi d'una artritis reactiva sol durar entre dues setmanes i dotze mesos. La gran majoria de pacients té recurrències de gravetat variable.[7] Les entesitis,[8] les sinovitis i les fasciïtis apareixen en un 20 per cent dels malalts amb AR, aproximadament.[9] La infecció que la desencadena pot ser gastrointestinal o genitourinària i sovint s'ha curat o està en remissió en els casos crònics, de manera que la determinació del seu origen és difícil.[10] L'AR apareix entre el 0,8 per cent i el 4 per cent dels casos d'uretritis o cervicitis no gonocòcciques i entre l'1 per cent i el 15 per cent dels brots epidèmics de salmonel·losi o d'altres infeccions intestinals enterobacterianes. Rares vegades, l'AR es desenvolupa com a conseqüència de les complicacions infeccioses d'una intervenció de cirurgia oral,[11] de la teràpia intravesical amb el bacil de Calmette-Guérin contra el càncer de bufeta urinària,[12] de l'administració de la vacuna contra el tètanus[13] de la vacuna contra el virus de la verola del mico[14] o d'alguna de les vacunes aprovades contra la COVID-19.[15] L'AR pot ser un dels símptomes de la síndrome post-COVID.[16]
Tipus | artritis, malaltia reumatològica rara, artropatia infecciosa, malaltia autoimmunitària del sistema musculoesquelètic i malaltia |
---|---|
Epònim | Hans Conrad Julius Reiter |
Especialitat | reumatologia |
Clínica-tractament | |
Medicació | |
Classificació | |
CIM-10 | M02.30, M02.10, M02.3, M02.1 i M02.8 |
CIM-9 | 099.3, 711.30, 711.3 i 711.40 |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 29524 |
MedlinePlus | 000440 |
eMedicine | 331347 |
Patient UK | Reactive-Arthritis |
MeSH | D016918 |
Orphanet | 29207 |
UMLS CUI | C0085435, C0152085 i C0035012 |
DOID | DOID:6196 |
El nom de síndrome de Reiter procedeix del metge alemany Hans Reiter,[17] qui la va descriure per primera vegada l'any 1916 (aquest nom està sent substituït per "artritis reactiva", a causa dels crims de guerra de Reiter durant la Segona Guerra Mundial).[18] També ha estat anomenada síndrome de Stoll-Brodie-Fiessinger-Leroy[19] o síndrome de Fiessinger-Leroy.[20] És també coneguda com a artritis reactiva adquirida sexualment[21] i artritis reactiva enterocolítica. Hi ha alguna font[22] que indica que són diferents varietats etiològiques de l'artritis reactiva la síndrome de Reiter, l'artritis reactiva adquirida sexualment (infeccions per Chlamydia trachomatis[23] i Ureaplasma urealyticum)[24] i l'artritis reactiva enterocolítica (infeccions per Shigella spp.,[25] Hafnia alvei,[26] Salmonella typhimurium,[27] Salmonella del grup D[28] i Yersinia enterocolitica).[29] També estan implicats en la gènesi de l'artritis reactiva molts altres microorganismes patògens, com ara SARS-CoV-2,[30] Cryptosporidium spp.,[31] Escheríchia coli,[32] Streptococcus spp.,[33] Staphylococcus spp.,[34] Leptospira spp.,[35] Campylobacter spp.,[36] Blastocystis hominis,[37] Enterobius vermicularis,[38] Giardia lamblia,[39] Strongyloides stercoralis,[40] Clostridium tetani,[41] Clostridioides difficile,[42] Mycobacterium tuberculosis,[43] bacil de Calmette-Guérin,[44] Leptospira interrogans,[45] Echinococcus granulosus,[46] Yersinia pseudotuberculosis serovar O:3,[47] Entamoeba histolytica, Neisseria gonorrhoeae[48] o Neisseria meningitidis.[49]
Els símptomes de l'artritis reactiva molt sovint comprenen una combinació de tres símptomes aparentment inconnexos: artritis inflamatòria, inflamació dels ulls (conjuntivitis i uveïtis)[50] i uretritis.[51] Una regla mnemotècnica és "el pacient no hi pot veure, no pot orinar i no pot doblegar el genoll". Las manifestacions articulars d'aquesta malaltia sovint varien en nombre i localització corporal d'un individu a un altre.[52] No ès rar que l'AR cursi amb lumbàlgia, tendinitis aquil·liana, esperó calcani o dactilitis (inflamació) dels dits del peu.[53] La balanitis circinada es veu típicament en l'AR associada a malalties de transmissió sexual. Es caracteritza per l'aparició de lesions psoriasiformes, superficials i indolores en el gland del penis.[54] La queratitis disciforme bilateral és una inusual complicació de l'AR.[55]
L'AR sol afectar a persones d'entre 20 i 40 anys, és més freqüent en homes que en dones[56] i té una major incidència en la població blanca que en la negra. Això es deu al fet que les persones blanques tenen més probabilitats de tenir l'antigen HLA-B27.[57] Les persones amb VIH també tenen un risc més elevat de desenvolupar artritis reactiva.[58]
El diagnòstic diferencial de l'AR inclou: l'osteoartropatia hipertròfica,[59] la gota, la febre reumàtica aguda,[60] l'artritis idiopàtica juvenil,[61] la malaltia de Lyme, la babesiosi (una malaltia parasitària zoonòtica),[62] la síndrome paraneoplàstica derivada d'un tumor del tim,[63] la mastocitosi sistèmica (un trastorn poc comú caracteritzat per l'acumulació de quantitats excesives de mastòcits en el cos),[64] l'artritis psoriàsica,[65] l'artritis reumatoide, l'artritis sèptica o la sarcoïdosi.[66]