Tònic sol-fa
From Wikipedia, the free encyclopedia
Tònic sol-fa (o tònic sol-fah) és una tècnica pedagògica per a ensenyar a cantar de manera visual, inventada per Sarah Ann Glover (1785–1867) de Norwich, Anglaterra, i popularitzada per John Curwen (1816-1880), qui la va adaptar a partir de sistemes musicals anteriors. Utilitza un sistema de notació musical movible basat en el solfeig, al qual cada to rep un nom segons la seva relació amb altres tons en la clau: la notació habitual anglesa (A, B, C, D, E, F) és reemplaçada per les síl·labes del solfeig amb noms de nota (Do, Re, Mi, Fa, Sol, Sa, Ti,[1] Do) o més aviat per les seves lletres inicials (d, r, m, f, s, l, t, d). El "Do" és escollit com la tònica de qualsevol clau que s'estigui fent servir (d'aquí la terminologia tònica movible).