Tabaré Ramón Vázquez Rosas
From Wikipedia, the free encyclopedia
Tabaré Ramón Vázquez Rosas (castellà: Tabaré Vázquez) (Montevideo, 17 de gener de 1940 - Montevideo, 6 de desembre de 2020)[1] va ser un oncòleg, radioterapeuta i polític uruguaià. Va exercir com a 39è i 41è president de l'Uruguai entre 2005 i 2010 i des del 2015 al 2020.[2][3]
Nom original | (es) Tabaré Vázquez |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 17 gener 1940 Montevideo (Uruguai) |
Mort | 6 desembre 2020 (80 anys) Montevideo (Uruguai) |
Causa de mort | Causes naturals (Càncer de pulmó ) |
Sepultura | Cementerio de La Teja (en) |
President temporal de l'Unasur | |
1r març 2015 – 23 abril 2016 ← José Mujica – Nicolás Maduro → | |
41è President de l'Uruguai | |
1r març 2015 – 1r març 2020 ← José Mujica – Luis Alberto Lacalle Pou → | |
President temporal de l'Unasur | |
4 desembre 2014 – cap valor ← Dési Bouterse – Supressió del càrrec → | |
39è President de l'Uruguai | |
1r març 2005 – 1r març 2010 ← Jorge Batlle Ibáñez – José Mujica → | |
Intendent de Montevideo | |
5 maig 1990 – 5 maig 1994 | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de la República |
Activitat | |
Ocupació | polític, catedràtic, metge, oncòleg |
Ocupador | Universitat de la República |
Partit | Partit Socialista de l'Uruguai Front Ampli |
Participà en | |
10 desembre 2019 | presa de possessió d'Alberto Fernández |
Família | |
Cònjuge | María Auxiliadora Delgado San Martín |
Premis | |
Va triomfar durant l'elecció presidencial del 31 d'octubre de 2004, en què es presentava com a candidat per la coalició d'esquerra Encuentro Progresista-Frente Amplio-Nueva Mayoría, en obtenir la majoria absoluta amb el 50,45% dels vots vàlids, transformant-se en el primer president esquerrà i trencant amb l'hegemonia bipartidista del Partit Nacional de l'Uruguai i el Partit Colorado, que havien dominat la història política uruguaiana des de la seva independència el 1830. Va assumir el seu càrrec l'1 de març de 2005, i el seu primer mandat va finalitzar el mateix dia de l'any 2010.
El 2014, Vázquez es torna a presentar a les eleccions presidencials per la coalició d'esquerra Front Ampli, aquest cop com a candidat oficialista contra el líder de l'oposició Luis Alberto Lacalle Pou, fill de l'expresident de la República Luis Alberto Lacalle i militant del conservador Partit Nacional, a qui derrota en segona volta. La premsa mundial cobreix la notícia per la transcendència de la figura del president sortint José Mujica.[3]