Tahitià
llengua / From Wikipedia, the free encyclopedia
El tahitià (o reo Tahiti) és una llengua austronèsia parlada a l'illa de Tahití i a la resta de les illes de la Societat. Forma part del grup polinesi oriental i es considera la llengua nuclear de les llengües tahítiques. El tahitià és la llengua més prominent del reo mā’ohi, el nom que reben el conjunt de llengües parlades a la Polinèsia Francesa, més enllà de la seva adscripció a un grup lingüístic. El reo mā’ohi inclou, a més del tahitià, les llengües o dialectes següents:
- La llengua de les illes Tuamotu, anomenada reko pa’umotu, que engloba set variants dialectals.
- Les llengües de les illes Marqueses: la del nord-oest (’eo enana) i la del sud-est (’eo enata).
- Les llengües de les illes Australs i les diferents variants: El reo rapa i l'australès, que agrupa les variants anomenades rurutu, tupua’i, rimatara i ra’ivavae.
- La llengua de les illes Gambier, el reo mangareva.
reo Tahiti (reo Mā’ohi) ([ˈɾeo ˈtaˈhiˈti]; [ˈɾeo ˈmaːˈʔoˈhi]) | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 131.000 |
Parlants nadius | 68.000 (2007 ) |
Oficial a | Reconeguda com a llengua pròpia de la Polinèsia Francesa. No té estatut oficial. |
Autòcton de | Illes de la Societat, i entès a les Illes Marqueses, Illes Australs, illes Tuamotu i illes Gambier. |
Estat | Polinèsia Francesa |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües austrotai llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies llengües malaiopolinèsies nuclears llengües malaiopolinèsies centrals-orientals llengües malaio-polinèsies orientals llengües oceàniques llengües oceàniques centroorientals llengües del Pacífic central llengües polinèsies llengues polinèsies nuclears Eastern Polynesian (en) llengües tahítiques | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Institució de normalització | Acadèmia Tahitiana (Fare Vāna’a). |
Codis | |
ISO 639-1 | ty |
ISO 639-2 | tah |
ISO 639-3 | tah |
SIL | TAH |
Glottolog | tahi1242 |
Linguasphere | 39-CAQ-h |
Ethnologue | tah |
IETF | ty |
En alguns casos les diferències són de pronunciació, i en altres resulten mútuament inintel·ligibles. Actualment el tahitià, a causa del major pes demogràfic, de l'ús per l'administració territorial i dels mitjans de comunicació, és àmpliament entès pels altres parlants polinesis. De tota manera, el francès s'imposa com a llengua vehicular.
Fins al segle xix, de la mateixa manera que la resta de llengües polinèsies, el tahitià no fou transcrit, atès que fins aleshores havia romàs com a llengua de tradició oral. Foren missioners de la London Missionary Society els primers a fer la transcripció del tahitià. L'oralitat de la llengua i el fet que els primers transcriptors fossin europeus, és la causa que el tahitià usi l'alfabet llatí, amb unes certes particularitats.