Talal de Jordània
From Wikipedia, the free encyclopedia
Talal de Jordània —àrab: طلال بن عبد الله, Ṭalāl ibn ʿAbd Allāh— (la Meca, 1909 - Istanbul, 1972) fou rei de Jordània entre 1951 i 1952, quan abdicà per raons de salut —els britànics afirmaven que patia esquizofrènia.[1]
Dades ràpides Nom original, Biografia ...
El rei Talal I de Jordània | |
Nom original | (ar) طلال بن عبد الله |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 26 febrer 1909 la Meca (Aràbia Saudita) |
Mort | 7 juliol 1972 (63 anys) Istanbul (Turquia) |
Sepultura | Palau de Raghadan |
Rei de Jordània | |
20 juliol 1951 – 11 agost 1952 ← Abd-Al·lah I de Jordània – Hussein I de Jordània → | |
Dades personals | |
Religió | Islam |
Formació | Reial Col·legi Militar de Sandhurst |
Activitat | |
Ocupació | sobirà |
Carrera militar | |
Rang militar | mariscal de camp |
Família | |
Dinastia | Haiximita |
Cònjuge | Zein al-Sharaf Talal |
Fills | príncep Hussein de Jordània princesa Asma príncep Muhammad príncep El Hassan príncep Muhsin princesa Basma |
Pares | Abdullah I Musbah bint Nasser |
Germans | Naif bin Abdullah |
Premis | |
Tanca