Taraškievica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La taraškievica[1][2][3] o ortografia clàssica belarussa[4][5][6] (IPA / taraʂˈkʲɛvʲit͡sa /, transcrit taraixkièvitsa[7]belarús: тарашкевіца, клясычны правапіс transcrit taraixkévitsa, kliassitxni pràvapis[8][9][10]) és una variant de l'ortografia del belarús, basada en la norma literària de la moderna llengua belarussa, la primera normalització de la qual fou feta per Branislau Taraixkièvitx el 1918, i que fou d'ús oficial a Belarús fins a la reforma ortogràfica belarussa del 1933.[11][12][13][14][15][16][17][18][19][20] Des del 1933, la taraškievica ha estat usada informalment a Belarús i per la diàspora belarussa a l'estranger. En un sentit més comú, la taraškievica es considera de vegades com una norma lingüística.[21][22]
тарашкевіца | |
---|---|
Tipus | ortografia |
Ús | |
Autòcton de | Europa oriental |
Estat | Belarús |
Codis | |
IETF | be-tarask |
El nom taraškievica ha pretès emfasitzar la similitud de l'ortografia a l'obra de Branislau Taraixkièvitx i pot haver aparegut abans de la Segona Guerra Mundial.[14]
Pels volts del 1994, un àlies, Ortografia clàssica, va ser presentada per Vintsuk Viatxorka, el promotor i autor de la codificació moderna de la taraškievica.[23]
El 2005, amb la publicació de l'Ortografia clàssica del belarús, es va fer la normalització moderna de la taraškievica. El 2007, la Internet Assigned Numbers Authority assignà a la taraškievica la seva pròpia subetiqueta d'idioma "tarask" (l'etiqueta completa de llengua del belarús amb ortografia clàssica és "be-tarask").[24]