Tarsici
From Wikipedia, the free encyclopedia
Tarsici o Tarcisi - nom derivat de la ciutat grega de Tars - fou un màrtir cristià del segle iii. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. La seva historicitat és provada per un poema que li va dedicar el papa Damas I a mitjan segle iv, i que feu inscriure a la catacumba de Sant Calixt, on havia estat sebollit. Segons aquesta font, Tarsici va preferir de morir abans que lliurar les sagrades hòsties que duia a sobre. La multitud, en no voler lliurar-les, el va lapidar. Va ésser sebollit a les catacumbes de Sant Calixt.
Escultura d'Alexandre Falguière, 1868 (París, Musée d'Orsay) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Tarsicius ("de Tars") c. 246 Roma |
Mort | 14 març 265 (18/19 anys) Roma |
Causa de mort | Homicidi (Lapidació ) |
Sepultura | San Silvestro in Capite (Roma) |
Acòlit | |
Activitat | |
Ocupació | acòlit |
Període | Imperi Romà |
màrtir | |
Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa |
Canonització | Antiga |
Pelegrinatge | S. Silvestro in Capite, San Tarcisio (Roma) |
Festivitat | 15 d'agost |
Iconografia | Com a nen, amb palma del martiri |
Patró de | Escolans |
Cronologia | |
canonització | |
A partir d'aquesta dada, s'ha pensat que era un diaca que duia les sagrades formes a la presó perquè hi combreguessin els presos cristians, o que les portava a un malalt, i que va ésser descobert. Amb el temps, a partir del segle vi, es va consolidar la creença que havia estat un nen, escolà o acòlit, qui les duia, i que va morir a la via Àpia, als vuit o deu anys, tot i que no hi ha prou dades per afirmar-ho. Un soldat, que la tradició identifica amb Quadrat, va recollir-ne el cadàver i el va portar a la catacumba de Sant Calixt.