Constel·lació de la Taula
constel·lació / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Taula (Mensa) és una constel·lació de l'hemisferi sud introduïda per Nicolas-Louis de Lacaille amb el nom de Mons Mensae (Muntanya taula en llatí), fent referència a Table Mountain a Àfrica del Sud, on Lacaille feu importants observacions en l'hemisferi sud. Conté estrelles poc brillants, amb α Mensae, la seva estrella més brillant que amb prou feines és visible amb la magnitud 5,09, la qual cosa fa d'aquesta constel·lació la més feble en tot el cel, encara que conté una part del Gran Núvol de Magalhães, (la resta està a Dorado).
Taula | |
---|---|
Nom en llatí | Mensa |
Abreviatura | Men |
Genitiu | Mensae |
Simbologia | la Taula |
Ascensió recta | 4h a 7,5 |
Declinació | −71 a −85,5 |
Àrea | 153 graus quadrats Posició 75a |
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed | 0 |
Estel més brillant | α Mensae (5,09m) |
Meteors | cap |
Limita amb | |
Visible a latituds entre +18° i −90°. Durant el mes de gener a les 21:00 hi ha la millor visibilitat. |
La constel·lació cobreix una falca de cel des d'aproximadament 4 h a 7,5 h d'ascensió recta, i 71 a 85,5 graus de declinació. Llevat de la constel·lació polar sud d'Octans, és la més meridional de les constel·lacions, per la qual cosa és essencialment inobservable des de l'Hemisferi Nord. A més de les ja esmentades, les seves altres constel·lacions veïnes són Chamaeleon, Hydrus i Volans.
Les primeres imatges preses per l'Observatori de raigs X Chandra eren de PKS 0637-752, un quàsar a Mensa amb un gran raig de gas visible en òpticament i en longituds d'ona de raigs X.