Incidència
mesura de la probabilitat de desenvolupar alguna nova condició mèdica dins en un període definit de temps / From Wikipedia, the free encyclopedia
La incidència és una mesura de la probabilitat de desenvolupar alguna nova condició mèdica dins en un període definit de temps.[1] Encara que sovint s'expressa simplement com el nombre de nous casos durant un període, és més adequat expressar-la com una proporció o taxa respecte a un denominador.
La probabilitat acumulada (també coneguda com a proporció d'incidència o incidència acumulada) és el nombre de nous casos, en un determinat període dividit per la grandària de la població en situació de risc a l'inici de l'estudi. Per exemple, si en una població de 1000 persones d'aquestes 28 desenvolupen una condició durant dos anys d'observació, la proporció d'incidència és de 28 casos per 1.000 persones, és a dir, el 2,8%.
La taxa d'incidència és el nombre de nous casos per unitat de temps-persona en situació de risc. En el mateix exemple anterior, la taxa d'incidència és aproximadament (més endavant es proporciona una forma de càlcul més exacte), de 14 casos per 1000 anys-persona perquè la proporció d'incidència (28 per 1000) es divideix pel nombre d'anys (dos). L'ús de les unitats de persona-temps i no només les unitats de temps es fa servir en situacions en què el temps de seguiment dels casos varia o bé quan la població en situació de risc varia amb el temps.[2] L'ús d'aquesta mesura suposa implícitament la hipòtesi que la taxa d'incidència és constant al llarg de diferents períodes, de tal manera que per una taxa d'incidència de 14 per 1.000 persones-anys, s'esperen 14 casos si es realitza el seguiment complet de 1000 persones durant 1 any o 50 persones observades durant 20 anys.
Quan aquest supòsit és substancialment violat, com en la descripció de la supervivència després del diagnòstic de càncer metastàtic, pot ser més útil presentar les dades de la incidència en un gràfic d'incidència acumulada respecte al temps, tenint en compte les pèrdues durant el seguiment, utilitzant un gràfic de Kaplan–Meier.
La incidència no s'ha de confondre amb la prevalença, que és una mesura del nombre total de casos de la malaltia en una població, en lloc de la taxa d'aparició de nous casos. Per tant, la incidència aporta informació sobre el risc de contraure la malaltia, mentre que la prevalença indica l'extensió de la malaltia.
Per exemple, considereu la possibilitat d'una malaltia que requereix molt de temps per curar, i que es difongué àmpliament en 2002, però la seva difusió s'aturà el 2003.
Aquesta malaltia té una alta prevalença i una alta incidència l'any 2002, però el 2003 tindrà una baixa incidència, encara que seguirà tenint una alta prevalença, ja que triga molt de temps a curar. En canvi, les malalties de curta durada poden tenir una baixes prevalences i altes incidències. Atès que la prevalença és condicionada directament per la taxa d'incidència de la malaltia i la mitjana de durada de la malaltia, la incidència és a nivell teòric la prevalença dividida per la durada mitjana de la malaltia (casos per persona / any = casos per anys-persona).
En estudiar l'etiologia d'una malaltia, és millor analitzar la incidència en lloc de prevalença, ja que la prevalença es barreja en la durada d'una condició, en lloc d'oferir una mera mesura de risc.
A continuació es comentaran les tres mesures de freqüència de la malaltia més utilitzades: la probabilitat acumulada, l'oportunitat d'incidència i la taxa d'incidència.