Teatre d'operacions d'Itàlia (Primera Guerra Mundial)
conjunt d'operacions militars de la I Guerra Mundial / From Wikipedia, the free encyclopedia
El front italià (en alemany Italienfront o Südwestfront, «front sud-oest»)[1] inclou totes les operacions bèl·liques lliurades entre el Regne d'Itàlia i els seus aliats contra els exèrcits d'Àustria-Hongria i Alemanya al sector delimitat per la frontera amb Suïssa i la riba nord del golf de Venècia, que formen part dels grans esdeveniments de la Primera Guerra Mundial. El conflicte també es coneix a Itàlia com la «guerra italoaustríaca»,[Nota 1] o «quarta guerra d'independència».[Nota 2]
Aquest article tracta sobre la Primera Guerra Mundial. Si cerqueu la Segona Guerra Mundial, vegeu «Campanya d'Itàlia (Segona Guerra Mundial)». |
I Guerra Mundial | |||
---|---|---|---|
D'esquerra a dreta: Ortler, tardor de 1917; Forte Verena, juny 1915; Monte Paterno, 1915; Carso, 1917; Toblach, 1915. | |||
Tipus | front | ||
Data | 23 de maig de 1915 – 4 de novembre de 1918 | ||
Lloc | Alps orientals, planura del Vèneto | ||
Resultat | Victòria decisiva aliada Col·lapse de l'imperi austrohongarès Tractat del Trianon | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
| |||
Baixes | |||
|
Després d'haver estipulat un pacte d'aliança amb les potències de la Triple Entesa i haver abandonat la Triple Aliança, Itàlia va declarar la guerra a Àustria-Hongria el 23 de maig de 1915, iniciant les operacions bèl·liques l'endemà. Es va desplegar el front de contacte entre els dos exèrcits al nord-est d'Itàlia, al llarg de les fronteres alpines i la regió del Carso. En la primera fase de l'enfrontament, les forces italianes, dirigides pel cap d'estat major de l'exèrcit el general Luigi Cadorna, van llançar una sèrie d'ofensives frontals massives contra les defenses austrohongareses a la regió del riu Isonzo, contra l'exèrcit del general Svetozar Borojević von Bojna, mentre s'estaven duent a terme operacions més petites als turons alpins i, en particular, a la zona de les Dolomites.
El conflicte aviat es va convertir en una sagnant guerra de trinxeres, semblant a la que s'estava lluitant al front occidental. La llarga sèrie de batalles a l'Isonzo va fer que els italians només s'aconseguissin guanys territorials miserables al preu de grans pèrdues entre les tropes, quedant-se aviat esgotats i desmoralitzats pel progrés de les operacions. Les forces austrohongareses es van limitar a defensar-se llançant contraatacs limitats, llevat de l'ofensiva massiva a l'altiplà d'Asiago el maig-juny de 1916, aturada pels italians.
La situació va experimentar un canvi sobtat l'octubre de 1917, quan una ofensiva sobtada dels austrohongaresos i alemanys a la zona de Caporetto va provocar un avenç de les defenses italianes i un col·lapse sobtat de tot el front. El Regio Esercito es va veure obligat a realitzar una llarga retirada cap a les ribes del riu Piave, deixant el Friül i el nord del Vèneto en mans de l'enemic així com centenars de milers de presoners. Passades sota el lideratge del general Armando Díaz i reforçades per les tropes franco-britàniques, les forces italianes van aconseguir consolidar un nou front al llarg del Piave, bloquejant l'ofensiva de les Potències Centrals. Després de rebutjar un nou intent dels austrohongaresos de forçar la línia del Piave el juny de 1918, les forces aliades van iniciar la contraofensiva a finals d'octubre de 1918; durant l'anomenada batalla de Vittorio Veneto les forces austrohongareses van quedar desfetes, dispersant-se en el curs de la seva retirada.
El 3 de novembre, l'Imperi Austrohongarès va demanar i signar l'armistici de Villa Giusti, que va entrar en vigor el 4 de novembre i va marcar el final de les hostilitats.