Temprança
From Wikipedia, the free encyclopedia
La temprança[1] o temperància[2] en el seu ús modern es defineix com a moderació o autocontrol voluntari.[3] Normalment es descriu en termes del que un individu s'absté voluntàriament de fer.[4] Això inclou la contenció de la venjança practicant la no-violència i el perdó, la contenció de l’arrogància practicant la humilitat i la modèstia, la contenció d’excessos com ara el luxe extravagant o el malbaratament i la contenció de la ràbia o el desig a través de la calma i l’autocontrol.[4]
La temperància ha estat descrita com una virtut pels pensadors religiosos i els filòsofs. Per a la doctrina cristiana, és la virtut moral que modera l'atracció dels plaers i procura l'equilibri en l'ús dels béns creats. Assegura el domini de la voluntat sobre els instints i manté els desigs als límits de l'honestedat. La persona moderada orienta cap al bé les seves ganes sensibles, guarda una sana discreció i no es deixa arrossegar "per seguir la passió del seu cor".[5] La temprança és sovint lloada a l'Antic Testament: "No vagis darrere les teves passions, els teus desigs refrena" (Si 18, 30). Al Nou Testament és anomenada "moderació" o "sobrietat", tal com s'afirma a la Carta Paulina "hem de viure amb moderació, justícia i pietat al segle present" (Tt 2, 12).[6][7] La temperància és una de les sis virtuts de la classificació de la psicologia positiva juntament amb la saviesa, coratge, humanitat, justícia i transcendència.[8]